Massís càrstic del Marboré. Pirineu

Observaciones sobre el macizo kárstico del Marboré

Pirineo Central. Huesca

(1966) III + 25 p. + XX pla. + XII fot., 7 fig., 4 topo., 10 fot. b/n., 298x212 mm.

Ed. Centro de Estudios Hidrográficos. Instituto de Hidrología. Comisión de Hidrología Continental y Científica. Madrid

Angel HERNANZ LÓPEZ

Alejandro CARRERAS COSTA

A l’estiu de l’any 1965 la Comisión de Hidrología Continental y Científica del Centro de Estudios Hidrográficos del Instituto de Hidrología del MOP (avui Ministeri de Foment) realitzà una expedició al massís del Marboré (Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido). Encapçalada pel prestigiós Angel Hernanz, fou partícip l’Alexandre Carreras, membre del Grup d’Espeleologia de Badalona, amb els que ja havia realitzat estudis i exploracions al massís des de l’any 1960 fins al 1964. Els altres components de l’equip foren estudiants de diverses especialitats.

Fou novador que en aquesta zona, aleshores de molt difícil accés i estada, un organisme oficial emprengués estudis in situ sobre geologia, hidrologia, morfologia, espeleologia, etc. Aquest conjunt d’activitats multidisciplinàries es denominaren, segons autors, com: hidrogeoespeleologia, hidrogeologia càrstica, geoespeleologia, espeleologia, etc.

Alexandre Carreras a l'avenc Llarg (1963)

De fet, quasi tots els estudis i exploracions anteriors havien estat realitzats per científics i espeleòlegs provinents de la vessant del nord. De les 20 referències bibliogràfiques d'aquest article només dos corresponen a autors del sud, una del mateix Carreras i l’altre de l’explicació del mapa geològic de l’any 1957.

Avenc 60 (1962) Alexandre Carreras, Josep Mª Campan, Enric Font, Ramon Canela i Saturi Villar

Cova de Garcés o Garsés

Topografia publicada a SIS, 11: 45-47 (1988) La Cova Garsés. Eduard i Xavier BADIELLA

NOTES: Les fotografies en color són extretes de la plana web de Ramon Canela, i del Cavernes (26) Aniversaris.

Els planells, a continuació, provenen de l'obra de Carlos PUCH (1998) Grandes Cuevas y Simas de España.

Avenc del Marboré

Grallera del Tallón

Sistema Félix Ruiz de Arcaute

Avenc de la Brecha de Rolando

Sistema Fraile - Tartracina

Avenc del Caballero de la Triste Figura

Avenc de la Torre de Marboré

Encara que el massís calcàri més alt del Pirineu des dels inicis de la dècada dels 50 ha estat explorat pels espeleòlegs no ha ofert els resultats que s’esperaven. Els seus veïns d’occident, Escuain, i d’orient, Arañonera van superar aquest llistó del mil que hem inventat els espeleòlegs. Jo crec que la perseverança farà que les cavernes més altes s’hi apropin molt més a les seves surgències.