dilluns, 28 de desembre del 2009

Misteris espeologistes

Ectoplasma ... ? Palidoria ... ? ... ?

A les dècades dels anys 50-60, coincidint amb l'època que es va produir la major presència del fenomen OVNI, l'espeleologia catalana va patir una sèrie continuada d'estranys esdeveniments que van deixar amoïnats a molts espeleòlegs de les granotes de botons d'os, encara a molts més dels que emergien amb força des del proletariat i que ja començaven a tallar el bacallà.

Molts fenòmens inexplicables succeïen al món subterrani espeologista. Avencs coneguts de tota la vida es canviaven, ells sols, de nom. Una bòfia es transformà en avenc, desprès en obaga i a la fi en torre i mas. Uns avencs s'escurçaven pels efectes de les forces tel·lúriques, com la Ferla i l'Esquerrà; d'altres, molts més, creixien de fondària per l'efecte de les cintes mètriques que els fabricants les feien curtes, però amb els mateixos metres, per a que sortissin millor de preu. On ja havien avencs, per qüestions misterioses o màgiques encara no esbrinades ni endevinades, es formaven altres, exactament al mateix lloc, a la mateixa boca i amb els mateixos pous i fondàries, o a vegades una mica més fondos.
Hi han sospites, molt fundades, de que una dona, algú va dir que bruixa, va fer un tracte amb els francesos. Aquest consistí en que li donaven el pes de tres quilos en productes d'or si la bruixa els obria un avenc que fora el més fondo de Catalunya. Quan els galaics li van lliurar tres quilos de pastanagues, encara van tenir sort de que la senyora no fes esvorancar-se l'avenc amb ells dins. Això els va passar per garrepes o per confondre els productes d'or amb els de l'hort.
Els diaris, excepte les noticies polítiques que no foren les dels feixistes, podien publicar qualsevol altre tipus de noticies sense critica ni contrast, com per exemple deien que: havia aterrat un OVNI a Cerdanyola i que al mateix temps dos marcians comentaven a Esparreguera que acabaven d'aterrar a Cerdanyola. Per a mi que aquests dos éssers eren murcians. O sinó com els va entendré el que va parar l'orella?

Ovnis a Cerdanyola

Simulació ...

Realitat, el forat que va fer l'OVNI

Marcià o murcià ... ?

També que, a l'Estartit s'havia descobert un avenc que sense haver arribat al fondo ja era el doble d'alt que la muntanya on es trobava. Doncs, és aquí on volia anar a petar.
 
L'Escala de l'avenc

A Escuain vam fer amistat amb un espeleòleg polonès dels que van venir des del seu poble amb una mena de camió - bus de la milícia, amb el seu comissari polític i tot. El pressupost per a despeses extres era d'un dòlar per dia i per persona. Si veu que a la tornada de la fructifica expedició recolliren informes de l'espionatge soviètic sobre la base nord-americana de radars, secreta, que havia al Cap de Creus, encara funciona. Recolliren més papers que foren molt importants al llarg de la guerra freda.

Camió - Bush

Desprès de passar tants anys i haver desclassificat documents de la KGB, l'amic polonès ens ha lliurat la fitxa que us adjuntem amb una nota que posa: Com agraïment per l'intercanvi que vam fer de racions de campanya de l'exercit per pantalons texans. Molt bons, el pantalons, encara els faig servir ...

Document encara classificat

La Calella de Torroella

FITXA

Nom Clau

A FRA US UN YER

Situació
Serra del Pene Bètic Trasmediterrani

Coordenades
(X) E 428550.75
(Y) N 4581797.5
(Z) Asnm: No gaire

Accés
Sortint del bar de la plaça de Star Trek, continuarem fins l'altre bar més proper. Mentre fem gasto demanarem per l'avenc. Si ens contesten, cap de la barra? No farem cas, només anirem cap a la barra si volem prendre alguna cosa més. Si ens contesten, pou de la Calella? Tampoc farem cas. Aquests pobles són molt lluny. Així, continuarem de bar en far, fen gasto, fins que s'hagi acabat el poble i els bars. Seguirem per la direcció contraria d'on prove el soroll de l'onatge i sempre cap a munt i cap a dalt. El primer forat que trobem és aquest, segur, no hi ha perduda. Més endavant n'hi ha un altre, però no el recomanem ja que només té una paret i a l'arribar al fons ens mullariem els peus.

Espeleogeohidrobioantrodedesdeconcontrasobremorfologia
Ho hem remirat tot molt bé i no n'hi ha res que valgui la pena comentar.

Descripció
El fus d'entrada fusiona amb un quasi - fus neandertaliforme però que emmascara un proces magdelienà anterior o posterior, segons s'hi miri, o com es vulgui mirar.
Una fractura, enguixada, geomorfolitza l'estructura compacta dels materials carstificables que a aquest lloc no s'han carstificat pel centre, ja que han quedat separats, produint-se un buit entre les quatre parets. Nomes hi ha el sòl, el que dóna sensació del no res, però sort d'això que es pot passar. Si volem continuar s'ha de triar, a munt o avall. Al venir de munt, el mes raonable, sembla, anar avall. Però, per a on? Molt fàcil! Seguint els foradets de les instal·lacions fins trobar una inscripció a alguna paret, això vol dir que ja hem arribat a la meta. És molt important no sortir-se de l'itinerari marcat amb les perforacions mecàniques, així ens estalviaren perdudes i altres ensurts. A més, per altres llocs no arribem a en lloc que no haixin explorat alguns dels que van presumint de saber-ho tot.

Bibliografia
Catàleg Escatològic de Catalunya, Vol, LDI: 1-2. Ed Abadia de Montsalvatge
Els fantasmes de les cavernes catalanes. Sebas d'Arbolí. Ed Flaneta
Tècniques de l'espeleologia Bambina: Marc Bar. Ed Desnivellat
Inventari d'Invents Inventats per Inventors Inventats. Vol. Espeleologia. (En premsa)

La boca de l'avenc

Sondeig ocular

Transport del material

8é pou

7 comentaris:

  1. Genial!
    Jo tambè hi vaig ser-hi, però mes avall dels -100 m es feia molt dificil respirar. Cal tornar amb equips anti-aiguatoris i descollonarocs.
    28.12.09
    JMV.

    ResponElimina
  2. Estic buscant desesperadament la bibliografia que aqui es cita, ja que hem semble molt interesant aquest foradot i vull anar a fer unes fotografies pel National Geographic.
    Els fantasmens de les cavernes catalanes, ja me ho han trobat i me lo enviaran des de Barcelona. Dels altres no m'handonat rao encara.

    Angela Merkel

    ResponElimina
  3. Puc fer fotocopies en 3D, al mateix temps puc aportar llibrets de camp amb dades inedites de esers que levitan a més d´un pam de terra i altres que han fet exploracions i descobriments sense adintrarse al forat.
    Al senyor del primer pots, ja li dic que la seva afirmació no s´ajusta a la realitat, jo i vaig anar després i fer la topo, li vaig possar el meu segell(que es bo dels bons), es van descuidar dels 300 mts que hi han amunt a la detra del ardre sense fulles.
    Aprofito l´ocasió per fer.ne una demanda al colectiu espeleologic (als altres i als fluixos ni de conya), per catalogar per via d´urgencia i d´apremi el nou cataleg de esser i estars de Catalogne, paissos conquerits i part del estranger.
    AIXÓ SÍ amb el beneplacit de l´AFICIÓ.
    MP.

    ResponElimina
  4. Les oordenades son un MODEL d'eficàcia.

    Jordi de Valles

    ResponElimina
  5. pos yo por muy bien puestas que esten de momento no voy
    J

    ResponElimina
  6. Checking accounts have become an indispensable tool in modern banking, offering individuals a seamless and efficient way to manage their day-to-day financial transactions. "How Checking Accounts Provide Convenient Access to Your Funds for Daily Transactions," highlights the central role that checking accounts play in ensuring easy access to funds for everyday expenses.

    One of the primary benefits of a checking account, as emphasized by the keyword, is the convenience it provides. With a checking account, individuals can easily access their funds through various channels, including debit cards, checks, and online banking platforms. This accessibility enables quick and hassle-free payments for groceries, bills, dining, and other routine expenditures.

    ResponElimina