dimecres, 28 de desembre de 2011

Misteris espeologistes. Ordal


The most fabolous cave of Catalonia
(1974) The Nasional Geografic Maga Ine: 2-82

Mr. Elmír-ETE

Aquest article, en anglès, ha restat fora de la bibliografia espeleològica de Catalunya. Reconec que jo també ho desconeixia. Així que m’he posat en contacte amb l’autor, i m’ha dit que ell tampoc sabia que l’haguessin publicat, encara que ell mateix, el va enviar escrit en català a Nova York.

Tipycal Catalan caver whistleling the "Virolai"

Abans de tot farem una breu descripció de l’article i desprès afegirem una sèrie d’aclariments demanats a l’autor.

Comença la narració, l’Elmír ET, amb unes dades, sense el cap mínim interès, com, (...) per anar de Badalona a Vallirana havíem d’agafar l’autobús, BS o TP, fins al carrer Trafalgar de Barcelona i el metro de les places Urquinaona a Espanya, desprès el cotxe de línea al carrer Llançà que ens duia fins al poble de Vallirana.

Suposo que per omplir, també explica que, (...) al Casino de Vallirana havia unes fotos de les batudes que els caçadors efectuaren als ramats de gossos salvatges d’aquelles muntanyes. No sé jo quin interès podien tenir els americans i els de l’imperi britànic en saber aquestes bretolades.

Segueix amb les banalitats, dient, (...) més endavant anàrem de nit amb un Citroën 2cv de capota de lona. Vam penjar una radio-transistor a la punta de l’antena del cotxe, doncs el cotxe no duia radio.

Citroën 2cv tunejat, amb el lloro a la punta de l'antena

Quan sopàvem al costat del vehicle, a la llunyania sentíem bordar als gossos salvatges. El més bromistes, d’amagat, llençaven pedres a la brolla per espantar als espeleòlegs porucs, el que provocava les rialles de tots els altres. Fins que de sobte es va sentir una forta sotragada sobre el vehicle. Tothom va sortir fugint a la carrera. El soroll de l’impacte que es produí al caure la ràdio va espantar a tota la colla de valents espeleòlegs.

Vista aèria del campament situat al pla d'Ardellenya (Mountains White, Ordal)

... ni els atacs, a traïció, de les bestioles aturaren les prospeccions ...

Molt més resumit, l’article ve a dir que, (...) desobstruïren un nou avenc a l’Ordal. Desprès d’una carena de pous arribaren a una bifurcació.

Un pou de la carena dels Quaranta Principals

 The wonderful gallery : L'Esperança no més sap que ballar el Xa-xa-xà

Famous stalagmite with an aboriginal gentleman

... S'utilitzaren els materials personals i de progressió més sofisticats de l'època ...

Seguint per la de la dreta trobaren un riu subterrani, el que descendiren fins arribar a una estretor on s’escolava l’aigua. Suposaren que l’aigua es dirigia a la font d’Armenya ...

... vam trobar aquest important cabdal. No sabem la procedència. Encara que un, que la va tastar, ens va dir que, feia gust a cloro i que amb tota seguretat era un fuita d'aigua de les canonades subterrànies d'abastiment a Barcelona.

... corria tanta aigua que vam haver de buidar les cantimplores (...) desprès d'aquest trauma ens va venir l'afició per la cervesa ...

... vam d'haver d'utilitzar tots el bots pneumàtics, però se'ns van anar pinxant, un a un ...

... continuaren, fins que vam acabar de xuclar l'aire de les ampolles de fer bombolles

Fou d'Armenya, vista per l'altre costat

Per l’esquerra avançaren en profunditat fins que trobaren una galeria artificial que anava planejant fins un pou artificial ascendent tapat per una tapa de fusta, tancada per l’altre costat. Aquí vam sentir caminar per sobre de la fusta i també vam escoltar veus humanes. No es vam atrevir a picar a la fusta, per a comprovar si contestava algú, i molt menys trencar la tapa de fusta.



Pou de la Via Ferrada Ferraté-Ferrer-Ferro-Ferreres

Només que aquest relat fóra aproximat a la realitat, sense cap dubte, en aquells temps, es tractaria de la caverna més fonda i llarga de Catalunya.


Interviu (per dir-ho d'alguna manera)
de F. Miret a Elmír ETE

Li preguntem al senyor Elmír,

Però com és que aquesta noticia no va transcendir?

- A l’any 1974 no podíem dir res més. Comprovi vostè mateix una part de la documentació desclassificada. A la vista d’això, ja comprendrà, senyor Miret, que només calia que diguéssim, també, que havíem explorat l’avenc més fondo de Catalunya.




- Oi que vostè ho sap entendre senyor Miret?

A mi no m'escalfi el cap, senyor Ete, que jo de política, esports, religió, i de bolets de temporada no n'entenc gaire res!

Supermiriafori 6 cilindres. Amb aquest discret vehicle camuflat vam poder deixar enrere a alguns perseguidors

Insistim,

I per què no van dir res després, eh?

- Doncs, em vaig anar al Sàhara en missió oficial de pacificació. No em deixaren tornar fins que passaren setze mesos, i a la tornada se’ns havia acumulat la feina.

Centre de pacificació de la UNO de DOS a Bir n'Nazaran

Tornem-hi,

I com és que ningú ha trobat la continuació?

- Vam tapar el petit pas de continuació a l’espera de fer guardiola per comprar una brúixola i un clinòmetre Suunto, que a l’època costaven quasi el mateix que una Motoreta. Desprès ja ho vam deixar així, per a que ningú prengués mal, doncs la pedrera dinamitava tot el vessant de la muntanya.

... vam tapar aquest pas de l'interior de l'avenc ...

... i després vam esborrar, molt acuradament, totes les empremtes de l'exploració, per petites que fossin.

Bé, doncs, sabeu a on anava a parar l’avenc?

- Segons vam poder esbrinar, deien que, a Ca l’Herbaci, a prop de les Casetes de Valli-Rana, durant una temporada, els dissabtes a la nit i els diumenges al matí s’escoltaven com unes veus d’ultratomba que semblaven provenir de sota terra. És clar que foren les nostres veus! Però, vam ser prudents i no vam dir res, ja que les reacciones humanes són a vegades violentes.

Ca l'Herbaci

- En tot i això ens vam trobar, abans d’arribar al pou artificial ascendent, un mur de maons que emparedava totalment la galeria.

... el mur aixecat des de l'altra banda, no va permetre realitzar la travessada integral. La trampeta de fusta de la via ferrada, tampoc.

(Fins aquí m’arribà la paciència, però torno a insistir). Exactament, senyor ET, vostès on van tapar la continuació de l’avenc?

- Si li dic a on, senyor Miret, vostè ho publicarà o li dirà a algú?

És clar que no! Ja m’ho pot confiar que jo sóc persona d’una sola paraula i no m’agrada que em facin posar colors a la cara.

- Doncs, respon l’Elmír, llavors no cal que ho sàpiga. Ja que vostè sol no pot desobstruir-lo, ni molt menys, explorar la continuació de l’avenc.

- També l’he de dir que m’ha decebut molt, senyor Miret, ja que jo pretenia aprofitar aquesta entrevista per divulgar i revifar l’exploració de la continuació, però m’he trobat amb una persona impresentable, com vostè, que no vol dir-ho.

Ara sí que bé m’ha fotut! Encara no arribo a saber com s’ho ha fet anar, però a més de no dir-me on és la continuació, m’ha deixat a parir panteres! I ara que ho penso, per no dir, no m’ha dit ni el nom de l’avenc!

Jo ja crec que aquest Emir o Elmír, o com es digui, pot tractar-se del mateix individu que el de la cova del Morrut. (Vegeu, El Misteri del Morrut, a Espeleobloc).


P.D.F. Sorpresa! Ara mateix acabo de rebre un email anònim amb aquestes coordenades, 419236, 4578662. Encara no m’ha donat temps de comprovar-les, però jo ja les dic, per si fos una revelació produïda, de sobte, per un empenediment d’última hora.


4 comentaris:

  1. Menos mal que hoy es 28 de Diciembre, si no, no entendería nada. MUY BUENO.

    ResponElimina
  2. Astraordinaria la narrasión.
    He aqui un secreto, que solo algunas mentes privilegiadas del GEB y para ser honestos también algun colaboradorr de la SIE conocian, a estado parsialmente revelado al mundo mundial.
    Pero no os preocupeis que los irreductibles DELPERE y DIGES os seguimos la pista y con estos nuevos datos ya sabemos donde enviar a nuestros colaboradores a picar para conseguir hacer la gran travesia de los Ordales...

    Lancelot

    ResponElimina
  3. Veieu com hi ha un móm apassionant a prop de casa, amb pous insondables, aigües amagades, murs misteriosos i no cal anar a la quinta forca,
    Per cert, quin dia és avui ?
    Una història molt bona, felicitats Paco

    Genar

    ResponElimina
  4. Mot bo el relat, Paco, els teus texts, sempre els torno a llegir, ja que a cada lectura li trobo un altre matís que no hi veia al principi.
    Es posible que la realitat, a la historia de la espeleologia catalana, superi a la ficció.

    Bones Festes!

    ResponElimina