Pioners de l'espeleologia a Catalunya (1749 - 1907)

PIONERS I PROMOTORS DE L’ESPELEOLOGIA CATALANA, NASCUTS ENTRE ELS ANYS 1749 I 1907.

Actas. 7º Congreso español de espeleología: 220-229.

(1997) Sant Esteve Sesrovires

He trobat a l'ordinador un esborrany d'un escrit que vaig presentar al Congrés de 1997. Després de fer unes correccions he afegit alguna fotografia, i heus aquí ... (FM)

Francesc Miret Pérez.
Grup d’Espeleologia de Badalona. (GEB)

RESUM.
Per mitjà de breus apunts biogràfics, es presenta una selecció dels, pròdoms, pioners i primers promotors de l’espeleologia de Catalunya, nascuts entre els anys 1749 i 1907.

RESUMEN.
Utilizando breves apuntes biográficos, se presenta una selección de personajes de la espeleología de Cataluña, nacidos entre los años 1749 y 1907.

SUMMARY
With brief biographical notes in chronological order, comprising the date and place of birth and death, the main activities and the chief contributions, a selection of the most outstanding figures of catalan caving: from Pere Pau Muntanya Placeta (1749) to Francesc Español Coll (1907), who remains with us.

INTRODUCCIÓ
El primer centenari de l’espeleologia fou celebrat a França, fent-ho coincidir amb la travessa de Bramabiau realitzada per Martel i d’altres l’any 1888. Però, la paraula espeleologia el primer cop que es va utilitzar fou en l’any 1894, sis anys desprès d’aquesta travessa, com resultat d’una recerca per trobar un substantiu adient per a aquesta activitat nostre que llavors no tenia nom, abans s’havia refutat, grutologia (1890) i espeologia (1892).
El nostre centenari particular el celebrem tres anys desprès de la primera centúria de l’espeleologia, també fent-ho coincidir amb una exploració amb nivell esportiu, Avenc de can Sadurní per Font (1897).
Bé, si hi som d’acord que, l’espeleologia “moderna” parteix de la superació de dificultats tècniques i esportives en les exploracions de les cavernes, no tenim que oblidar que l’altre dualitat de l’espeleologia, considerada com ciència des de bon principi i a més complementaria d’altres ciències, es remunta molt abans de les dates oficials, també és cert, que hi ha precedents de veritables exploracions amb grans dificultats en temps més antics , això si, sense caràcter esportiu.
La recopilació que he efectuat, ha estat per fer un homenatge, en aquest Congrés, a uns personatges que a les seves èpoques, alguns no sabien que això que feien a les cavernes acabaria dient-se espeleologia, d’altres em vam ser dels primers en saber-ho, però de ben segur, quasi ningú de tots ells va endevinar que les cavernes arribarien a ser tan llargues i fondes.
D’abans i en els començaments de l’espeleologia, aquesta era practicada generalment per naturalistes, biòlegs, geòlegs, arqueòlegs, excursionistes científics, també es van interessar algun literat, viatger il•lustrat etc., per això si lleixiu el llistat no trobareu gaires espeleòlegs sota el concepte que tenim ara, però les seves aportacions han estat cabdals per el desenvolupament de l’espeleologia a la nostre terra.
El llistat és selectiu, potser sobren alguns personatges i manquen d’altres. El primer per un ordre cronològic fora, Pere Pau Muntanya i Placeta ( 1749-1803) i l’últim, Francesc Español i Coll (1907), feliçment entre nosaltres.

ALMERA I COMES, Jaume

St. Joan de Vilassar ( Maresme ), 1845 - Barcelona, 1919.

Geòleg, paleontòleg, eclesiàstic, professor d'història natural del seminari de Barcelona.
Efectuà excavacions a diferents cavitats catalanes, publica un article sobre Montserrat a Spelunca (1900). Almera va influir decisivament perquè Font i Sagué es dediques a les ciències. Entre els molts dels seus deixebles, trobem a Marià Faura i a Salvador Vilaseca.

ALSIUS I TORRENT, Pere

Banyoles ( Pla de l'Estany ), 1839 - 1915.

Arqueòleg, paleontòleg, historiador, farmacèutic.
Recolliu una important col•lecció arqueològica i antropològica, on destaca la mandíbula neanderthaloide de Banyoles. Soci delegat del CEC a Banyoles, és el primer en contestar el qüestionari enviat per Font per l'elaboració del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1896). Participà entre d'altres a les excavacions de la Bora Gran d'en Carreras (Serinyà), més coneguda en aquells temps com, Bora dels Barbuts, degut a l'aparença dels seus investigadors.

AMAT I CARRERAS, Rafael

Barcelona, 1902 – 1990.

Doctor ingenier, metal•lúrgic, participa en la construcció del Sagrat Cor del Tibidabo de Barcelona. Forjador de la Historia Esportiva a Catalunya, 1989.
Als anys vint, revifà l’espeleologia que havia sofert una crisis després del primer decenni del segle. Es l’encarregat d’una societat mercantil quina primera finalitat era trobar el riu subterrani de Garraf que desaigua a la Falconera, així als anys 1923-24-25 i 28 davallà entre molt d’altres els principals avencs del Garraf: Bruc, Ferla, Esquerrà, Sivinota, que no tornarien a ésser explorats fins vint anys desprès. Creà una gran expectació que es tradueix en la divulgació de l’espeleologia per mitjans de la premsa, conferencies, cinema, etc.

ARABIA I SOLANAS, Ramon

Mataró ( Maresme ), 1850 - Barcelona, 1902.

Llicenciat en filosofia i lletres, intèrpret jurat, escriptor, president de l'Associació d'Excursions Catalana (1879-1883).
Fou el primer en publicar un escrit espeleològic a Catalunya (1890), encara que fos una traducció feta a E.A. Martel, sobre la travessa de Bramabiau, activitat considerada com l'inici de l'espeleologia moderna, fou celebrat en 1988 el centenari a Millau. Arabia, en 1878 visita varies coves de St. Llorenç. En 1880, col•loca termòmetres a l'entrada i al fondo de la Cova del Salnitre de Montserrat.

BALAGUER I CIRERA, Víctor

Barcelona, 1824 - Madrid, 1901.

Escriptor, poeta, historiador, polític lliberal.
Balaguer, va escriure un llibre (1857), sobre la visita que va efectuar a la Cova del Salnitre, donant una toponímia nova a les galeries de la cavitat que perdura fins els nostres dies. El seu llibre de la Cova del Salnitre hi va ajudar a l'interès que desprès els seus predecessors més immediats van tenir cap a aquesta cavitat i a les de la resta de Catalunya.

CASTERET, Norbert

França, 1897 - 1987.

Espeleòleg occità, autor d'innumerables obres de caire espeleològic amb estil literari.
Com divulgador de l'espeleologia, per mitja dels seus escrits i conferències, ha estat durant una llarga època el promotor de molts nous aficionats a tot el món, despertant també al nostre país emuladors de les seves gestes. El dia 19 de juliol de 1931, aboca a les aigües del Bujaruelo de Aigualluts, 60 kg. De fluoresceïna, a l'endemà surten les aigües tenyides pel Güell del Jueu a la Val d'Aran, demostrant la connexió entre ambdues cavitats i per tant el canvi de conca hidrogràfica d'aquestes aigües que van a França.

CLOSAS I MIRALLES, Josep

Barcelona, 1900 - 1962.

Topògraf. Geòleg
Membre del grup del Club Muntanyenc Barcelonès que, als anys 30, van efectuar tot un seguit d’activitats que culminaren l’any 1935 amb la publicació de Sota Terra, on el mateix Closas signa tres articles, destacant el de la Cova de la Fou de Bor. Desprès va venir la guerra.

CO I DE TRIOLA, Josep Maria

Barcelona, 1884 - 1965.

Periodista esportiu, redactor de la Veu de Catalunya, iniciador dels esports d'hivern, dels minyons de muntanya i de l'Aeroclub de Catalunya.
És el primer a Catalunya que introdueix una cambra fotogràfica dins d'un avenc. Publica diferents articles divulgatius a la premsa sobre les exploracions, A. d'Ancosa, d'en Roca, del Club (1907-1908). Participa al "I Congreso de Naturalistas Españoles", celebrat a Saragossa (1908), per primera vegada els naturalistes fan una sessió especial en la que es tracta exclusivament d'espeleologia. Co, en representació del Club Muntanyenc, presenta una comunicació " De la Espeleología catalana ".

ESPAÑOL I COLL, Francesc

Valls ( Alt Camp ), 1907, (mor després de la presentacióa d'aquest escrit) Barcelona 1999

Entomoleg, farmacèutic, biospeleòleg, director del Museu de Zoologia de Barcelona, últim director de la revista Speleon.
Es tracta del més veterà i il•lustre de tots entre nosaltres. Als disset anys, ja s’interessà per l’entomologia i les cavernes, començant a treballar al Museu de Zoologia amb en el que encara avui manté vincles; l’any 1981 la Federació Catalana d’Espeleologia, recull en un volum la seva obra biospeleològica del llarg de cinquanta anys.

FAURA I SANS, Marià

Barcelona, 1883 - 1941.

Geòleg, paleontòleg, meteoròleg, sacerdot, seglar.  Director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, regent de la secció de Paleontologia del Museu Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, director de l'Observatori de Vielha. Com paleontòleg, destaca el descobriment, l'any 1922, d'una espècie nova d'elefant a Pedralbes, Barcelona.
Considerat com el continuador de Font, amplia el catàleg d'aquest amb els seus Índex (1908) i Recull (1909).Durant el període de 1906 a 1912, es dedica amb assiduïtat a l'espeleologia. Explorà en el massís de Garraf: A. d'en Roca, de l'Esquerrà, de l'Arcada Gran…, a Montserrat, Poetons de les Agulles, de Costa Dreta, C. del Salnitre… També efectua exploracions entre d'altres a l'A. d'Ancosa, d'en Viumala, C. de Rialb, del Bolet. Contactà amb naturalistes francesos, i així amb el botànic J. Maheu, duen a terme les campanyes a Montserrat. Amb els biospeleòlegs, Jeannel, Racovitza i Mengel en l'any 1910, recorren serres del voltant de la Pobla de Segur, visitant entre moltes d'altres, Forat Negre, la Bou, Esplugallonga, C. de Toralla. Faura volia promoure l'espeleologia entre els naturalistes i aprofità la seva estada a Madrid, on s'estava doctorant, per divulgar pels mitjans de la "Real Sociedad Española de Historia Natural". Publica en l'any 1911 "La Espeleología de Cataluña", tipus d'obra sense precedents en aquest país, fins al 1989, no tornem a trobar una altre de semblants característiques.

FERRATÉ I GILI, Joan

Reus ( Baix Camp ), 1884 – 1936.

Comerciant, escriptor, poeta, guardonat pel govern francès amb “ Les Palmes Acadèmiques “.
Aficionat a l’espeleologia i a l’arqueologia, l’any 1911 comença a publicar treballs sobre el nostre tema, principalment al butlletí de l’A.E. de Reus, culminant la seva obra amb el llibre, Espeleologia de les Comarques Tarragonines (1918), a una època que l’espeleologia catalana havia sofert una clara davallada. El seu llibre, es el primer monogràfic que trobem sobre una concreta i amplia zona de Catalunya.

FONT I SAGUÉ, Norbert

Barcelona, 1873 – 1910.

Sacerdot, escriptor, poeta, historiador, geòleg, figura de la Renaixença, president de la Institució Catalana d’Història Natural.
Font amb l’antecedent d’una publicació, Cova d’Ordal (1891), acompanyà a Martel, Armand i d’altres comissionats pel Centre Excursionista de Catalunya en la visita a la Fou de Bor (Cerdanya). El mateix any, 1896, per la proposta de Denís Puig, el CEC envia un interrogatori als seus delegats, sobre les cavitats dels seus termes, amb aquesta base i el catàleg de Puig y Larraz (1896), afegim els seus coneixements propis, publica al 1897 el Catàleg Espeleològic de Catalunya i comença les seves grans exploracions en el massís del Garraf, baixant les primeres verticals dels Avencs del Bruc i de la Ferla, davallant i reconeixent un bon nombre de cavitats de la zona. Al 1899, efectua una campanya al Priorat i Baix Camp. Han de passar dos anys perquè torni a un avenc, al 1901 explora el Forat de Sant Ou al Ripollès, aixeca un plànol de la desapareguda cova de na Guillema del Turó de Montcada. En 1907 amb els seus companys del Club Muntanyenc, fa la seva última exploració, l’Avenc d’en Roca. Font també hi va ésser un gran divulgador de l’espeleologia, publica les seves exploracions en forma d’amenes i patriòtics relats en diaris de Catalunya, publicacions excursionistes i a Spelunca, fent de corresponsal i deixeble de Martel. Font es preocupa dels recursos hídrics de les cavitats i de la seva higiene, causa llavors de moltes malalties. Considerat com l’introductor de l’espeleologia moderna al nostre país es fa coincidir la seva davallada a l’Avenc de Can Sadurní (1897) amb la primera exploració espeleològica catalana.

GOMIS I MESTRES, Cels

Reus ( Baix Camp ), 1841 – Barcelona, 1915.

Enginyer, folklorista, escriptor de llibres de text sobre ciències, polític republicà, perdé un braç a la revolució de setembre de 1868.
En els seus escrits al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, fa referència de les cavernes que troba en els seus itineraris. A l’any 1880, davalla la vertical de 108 m de la Sima de San Pedro d’Oliete, Terol, aprofitant les instal•lacions de l’empresa minera. Al butlletí del CEC, publica una traducció d’un article de Martel sobre l’exploració de Padirac (1896).

GRAELLS I AGÜERA, Marià de la Pau

Barcelona, 1809 – Madrid, 1899.

Entomòleg, catedràtic a Madrid de zoologia, fisiologia i anatomia comparada.
Dóna noticia oral a Puig y Larraz de les exploracions que va realitzar l’any 1825. Puig inclou les informacions de Graells en el seu Catàleg de 1896. En un obra de Graells, ell mateix, fa el relat del descens que va efectuar a l’Avenc de Castellet, on anava acompanyat de tres metges militars francesos, trobant restes humanes.

IGLÉSIES I FORT, Josep

Reus ( Baix Camp ), 1902 – Barcelona, 1986.

Geògraf, historiador, excursionista, escriptor.
Autor polifacètic en temes excursionistes, també dedica part de la seva important i abundosa obra a l’espeleologia. Escriu la més coneguda biografia espeleològica de Font i Sague (1963). Participà junt al Dr. Vilaseca en recerques arqueològiques a coves de l'Alta Conca del Brugent, publicant un catàleg de cavitats d’aquesta zona (1927); a les seves guies excursionistes, inclou referències de les cavitats.

JEANNEL, René

França, 1879 – 1965.

Doctor de medicina i ciències, biospeleòleg.
Es tracta del biospeleòleg amb l’obra més abundant. Deixeble del romanès Emile George Racovitza. Recorre Catalunya a la captura de fauna subterrània, trobant i classificant un nombre molt elevat de nous exemplars, aportant també multitud de dades de les cavitats que visita, principalment durant els anys 1909 al 1917. Contà amb la col•laboració de destacats naturalistes, el mateix Racovitza, Faura, Rocafort, Bolivar, etc.

JOANA I VIDAL, Gerard

Tossa ( Selva ), 1769 – Nàpols, 1841.

Monjo de Montserrat, prior a Nàpols i Palerm, farmacèutic.
Suposat autor d’un manuscrit que parla de cavernes de Montserrat (1806). D’aquest manuscrit només es conserva una part, on es fa la descripció de la Cova del Salnitre i citen varies cavitats de la muntanya, fent una teoria sobre la formació i hidrología del massís, considerat per molts autors com, el primer estudi de caire espeleològic al nostre país.

LLONGUERAS I BADIA, Jaume

Barcelona, 1883 – 1955.

Pintor, il•lustrador, exlibrista.
Treballa al taller de Gaudi a la Sagrada Família ( 1907-08 ), a la mateixa època participa en les exploracions del Club Muntanyenc, destaca dibuixant les topografies de les cavitats: Avenc d’en Roca, d’en Viumala, del Club, Poetons de les Agulles, Coves del Balç de les Roquetes.

MAHEU, Jacques

França (?).

Doctor en ciències, biòleg, farmacèutic.
Durats els anys, 1906, 1907 i 1908, visità un bon nombre de cavitats del nostres país, amb el principal motiu d’estudiar la flora de les cavernes. A Montserrat junt amb els membres del Club Muntanyenc: Faura, Co, Llongueres i, el pare Marcet, davallant el Poetons de les Agulles, entre d’altres cavitats; efectuà exploracions a: St. Llorenç – Serra de l’Obac, Cardona, Rialb, etc., recollint totes les dades en la seva obra, Exploration et flore souterranie des cavernes de Catalogne et des iles Baléares, Spelunca, 67-68 (1912).

MALLADA Y PUEYO, Lucas

Osca, 1841 – Madrid, 1921.

Geòleg, enginyer de mines, paleontòleg, escriptor.
En el seu treball geològic sobre les comarques tarragonines (1890), explora i descriu varies cavitats, Cova del Vidre, d’en Rubí, Cambra etc. Abans (1878), en la seva descripció de la província d’Osca, fa un apartat “Cavernas”, tractant-se del primer autor de l’Estat que fa un recull de cavitats amb rigor científic.

MARTEL, Edouard – Alfred

França, 1859 – 1938.

Martel es el considerat com fundador de l’espeleologia moderna, la va difondre per molts països i també pel nostre. L’any 1896, acompanyat per Louis Armand (1854-1921), va arribar a Barcelona convidat per socis del Centre Excursionista de Catalunya, Martel era delegat d’aquesta Entitat a Paris. A Catalunya va visitar la Cova del Salnitre, de la que no va treure gaire bona impressió, i la Fou de Bor a la Cerdanya, acompanyant entre d’altres per Font i Sagué. La curta estada de Martel a Catalunya va ser transcendental pel desenvolupament al nostre país de la llavors, nova ciència. Font es va convertir en deixeble i col•laborador de Martel, aquest a la seva estada a Barcelona, referint-se a Font, ja va dir: Aquest jove anirà molt lluny.

MUNTANYA I PLACETA, Pere Pau

Barcelona, 1749 – 1803.

Pintor, introductor del neoclassicisme romanitzat a la plàstica catalana, fou director de l’Escola de Nobles Arts de la Llotja. Rebé moltes distincions i títols acadèmics, la seva obra es troba repartida principalment per edificis oficials.
És l’autor de les lamines a l’aiguada de la Cova del Salnitre (1790), que parla el manuscrit del pare Gerard Joana, encarregades per Francisco de Zamora. Les làmines que durant molts d’anys es creia que foren cremades hi van tornar al Monestir a principis de la dècada dels anys seixanta, sembla que varen aixecar la topografia de la mateixa cova ( existia un grafit dins de la cova amb el seu cognom i la data de 1789 ) juntament amb Francesc Remat, aquest plànol es el més antic conegut d’una cavitat del nostre país.

NAVÀS i FERRER, Longí

Cabassers ( Priorat ), 1858 – Girona, 1938

Sacerdot jesuïta, entomòleg, fundador de la “ Sociedad Aragonesa de Ciéncias Naturales “, membre corresponsal l’Institut d’Estudis Catalans.
Estudiant dels neuròpters, descriu 2.858 espècies i 241 varietats, fa una descripció acurada de la Cova Santa del Montsant (1899). Escriu sobre varies cavitats de la província de Saragossa. L’any 1908, organitza el primer Congres de Naturalistes Espanyols a Saragossa on per primera vegada a l’Estat es fa una sessió d’espeleologia, presentant una ponència el Club Muntanyenc.

OSONA I FORMENTÍ, Artur.

Barcelona, 1840 – 1901.

Comerciant, escriptor, excursionista.
Escriu les primeres guies excursionistes de Catalunya (1879), amb el segell de L’Associació d’Excursions Catalana, encara que son sufragades i distribuïdes per ell mateix. Acompanya a Martel en la visita a la cova del Salnitre (1896). Al llarg de les seves guies excursionistes fa referència de les cavitats que s’hi troba en els itineraris a la vegada que també comenta les noticies de que disposa.

PALET I BARBA, Domènec

Terrassa ( Vallès Occ. ), 1872 – Barcelona, 1953.

Advocat, polític catalanista, industrial, geòleg, practicà la rabdomància i va trobar petroli entre d’altres llocs a la Bisbal d’Empordà, fou fundador i President del Centre Excursionista de Terrassa.
Efectua estudis i recerques a cavitats de St. Llorenç del Munt – Serra de l’Obac, en una excursió es acompanyat per Font (1896). Es coautor de la Guia Monogràfica de St. Llorenç del Munt (1935), aixeca una topografia de la cova de Mura.

PORTA I MASSANA, Lluís.

Catalunya (?).

Divulgà la seva obra per mitja del butlletí del C.E. de Catalunya, aquesta es centra en el Montmell, Ports de Tortosa i Massís del Garraf, entre els anys 1933 i 1935, els relats de les exploracions hi son acompanyants amb acurades topografies i fotografies. Col•laborà amb ell, entre d’altres, en Francesc Español.

PUIG I SOLER, Denís.

Puigcerdà ( Cerdanya ), 1854 – Granollers ( Vallès Or. ), 1921.

Meteoròleg, escrivà de Granollers, inventor d’un sistema de previsió del temps, entusiasta i mecenes de les ciències va perdre la seva herència, va morir pobre i cec.
Participà junt amb C.A. Torras a l’exploració de la Cova de Bor (1885). Per facilitar la visita de Martel a Catalunya, proposa a la Junta del CEC enviar un interrogatori als seus delegats sobre les cavitats dels diferents termes (1896). Delegat del CEC a Granollers, organitzà l’excursió de Font als Cingles de Bertí (1897), encara que a la fi no el pot acompanyar. Gran animador de la “ nova “ espeleologia, Font el destaca en el seu Catàleg (1897) tot dient: ( …) Denís Puig, vertader introductor d’aquesta ciència a Catalunya.

PUIG Y LARRAZ, Gabriel

Sevilla, 1851 – Madrid, 1917.

Enginyer de mines, president de la “ Sociedad Española de Historia Natural “.
Puig, recull tota la informació bibliogràfica, i també verbal dels seus companys, publicant l’any 1896, “Cavernas y simas de España”. Rebé noticies inèdites de cavitats catalanes, procedents de Graells i d’Artigas que inclou a la seva obra. Tradueix i publica la ressenya espeleològica que fa Martel de la seva visita a les Illes i Catalunya (1897). Visità i descriu la cova de na Guilleuma, (Montcada).

RACOVITZA, Émile Georges

Romania, 1868 – 1947.

Doctor en ciències, sots director del Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda ( Vallespir ), fundador de l’Institut d’espeleologia de Cluj. ( Romania ), considerat com el fundador de la biospeleologia.
Fou mestre de biospeleòlegs, recorre durant el priode, 1909-1917, junt amb el seu deixeble i amic Jeannel, part del territori de les Illes i Catalunya, apart de les nombroses novetats de la fauna recol•lectada, ens deixen un importantisim llegat de ressenyes de cavitats on figuren diverses dades com, situació, topografia, etc.

ROCAFORT I SANSÓ, Ceferí

Pobla de Segur ( Pallars Jussà ), 1872 – 1917.

Arqueòleg, historiador, geògraf.
Elaborà el volum de Lleida de la Geografia de Catalunya de F. Carreras i Candi, donant noticies de cavitats. L’any 1907 descobreix al Cau de Moros, les pintures rupestres del madelenià ( El Cogul. Garrigues). Fa un informe de situació de cavitats del voltant de la Pobla de Segur, per Faura, Jeannel i Racovitza, l’any 1910, Rocafort els acompanya en les exploracions que hi van fer per la Vall de Serradell.

SERRADELL I PLANELLA, Baltasar

(?) 1871 - 1930.

Metge, geòleg, president del Club Muntanyenc a Barcelona.
Junt amb Font es l’impulsor de l’espeleologia al Club Muntanyenc. Presenten una ponència d’espeleologia al congres de naturalistes de Saragossa (1908) i editen un monogràfic de les seves exploracions, Sota Terra, que conté dos articles del mateix Serradell (1909).

SOLÀ, Manel.

Figura com l’autor del primer llibre monogràfic sobre cavernes del nostre país, Montserrate Subterráneo, sus cuevas, sus galerias, sus grutas, sus cavernas, sus maravillas. ( Recuerdos del album de un artista ). Obra destinada a dar a conocer las bellezas naturales que encierra en su seno aquella célebre montaña en grandes láminas dibujadas del natural y litografiadas. Barcelona. 1852. Però, segons ens diu, Gaietà Cornet i Mas, (1824-1897), en el seu llibre, Tres dias en Montserrat, 1858, l’autor del text és Santiago Àngel Saura, (1818-1882) advocat, publicista, escriptor que va donar la seva important col•lecció d’antiguitats al Museu Martorell.

THOS I CODINA, Silví

Mataró ( Maresme ), 1843 – 1911.

Enginyer de mines, geòleg, poeta.
Junt amb J. Maureta, realitza el primer mapa geològic de la comarca de Barcelona (1881), on donen referències de diferents cavitats, hi fent una teoria sobre la formació de les Bofies de sal de Cardona. Thos, comença l’any 1898 els treballs per la captació de les aigües de la Falconera (Garraf), desprès d’excavar pous i galeries artificials, no conseguint la seva finalitat, fa la seva teoria sobre la procedència de les aigües.

TORRAS I FARRERI, Cèsar – August

Barcelona, 1852 – 1923.

Agent de canvi i borsa, escriptor, autor de diferents guies excursionistes, president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i del Centre Excursionista de Catalunya.
L’any 1881 publica, la cova del Macari en la Renaixença, al 1885 fa una exploració a la Cova de Bor, acompanyat entre d’altres per Denís Puig. Al llarg de les seves guies excursionistes fa referències de les cavitats interessant-se per conèixer els detalls i transmetre’ls als seus lectors

VIDAL I CARRERAS, Lluís – Marià

Barcelona, 1842 – 1922.

Enginyer de mines, geòleg, arqueòleg, president del Centre Excursionista de Catalunya.
Patrocinador d'algunes de les campanyes de Font al Massís de Garraf, Vidal pren cura de l’instalació de l’Avenc de Can Sadurní (1897). Posteriorment adquirí material per que Font podes explorar els Avencs del Bruc de la Ferla i d’altres del Garraf (1898-99). Amb anterioritat Vidal, ja pren interès per les cavitats del nostre país, incloses en les seves ressenyes geològiques i en el seu escrit sobre les coves prehistòriques de Lleida (1894).

VILASECA I ANGUERA, Salvador

Reus ( Baix Camp ), 1896 – 1975.

Historiador, metge, arqueòleg, membre entre d’altres de la Societat Internacional d’Antropologia de França.
Investigador infatigable, en la seva dilatada tasca arqueològica es evident la seva preferència per les cavitats de Tarragona però també treballa a la resta de Catalunya, junt amb Iglèsies elaboren un catàleg de cavitats de l’Alta Conca del Brogent (1929 – 1932).

ZAMORA, Francisco de

Villanueva de la Jara ( Conca ), 1757 – 1812.

“ Alcalde del Crimen de la Audiencia Real de Cataluña “, posteriorment, “ Miembro del Consejo de Castilla” i “ Ministro Supernumerario del Consejo Real”.
Efectua uns sèrie de viatges per Catalunya, on va recullin dades de tota mena que exposa en el seu diari i d´altres que fa saber als seus superiors. Envia un llarg qüestionari a tots els municipis de Catalunya demanant informació de tot el que hi ha dins el terme. Pren dades en el seu diari de cavitats catalanes que visita i també de les que te noticies. Mesura els Poetons de les Agulles, encarrega un estudi de la muntanya de Montserrat, fa aixecar un plànol i dibuixos a l’aiguada de la cova del Salnitre, els quals Joana va utilitzar en el seu manuscrit. En Jordi Martí Henneberg (1994), es del parer de que les primeres exploracions i recerques científiques espeleològiques a Catalunya, les hem d’atribuir a Francisco de Zamora.

ZARIQUIEY I ALVAREZ, Ricard

Barcelona, 1897 – 1965.

Metge pediatre, biospeleòleg, president de l’Institut Català d’Història Natural.

Acompanyat pel seu pare, també metge, s’inicia la seva afició per la fauna de les cavernes. Als vint anys d’edat publica el primer treball sobre el tema. En 1923 descobreix la Zariquieya troglodites, forma un equip per la recerca de fauna. En 1924, es va fe fer una escala de corda a Arenys per poder davallar la Bauma de Taleixà, a l’any següent ingressà en el seu equip F. Español. Reuneix una de les col•leccions particulars més importants de Bathhysciinae. Desprès de la guerra es decanta més per l’estudi dels crustacis decàpodes.