dimecres, 3 de març de 2010

Exploració del nou avenc Font i Sagué


Marià Faura i Sans publica a la revista Il·lustració Catalana (1912) un article de divulgació popular sobre les exploracions que efectuà al setembre de l'any anterior a l'avenc, aleshores, de més fondària de la zona del coll de l'Ordal al massís del Garraf.

Ja vam publicar a aquest bloc una ressenya d'aquest article, però la grafia no va quedar bé, així que la repasem i complementem el text amb més afegits

Excursió espeleològica a Ordal y exploració del nou avench " Font y Sagué "



També donà a conèixer aquestes exploracions al Butlletí del CEC del febrer de 1912, nº 205, i a una tirada a part amb portada i numeració pròpia.

En busca del riu soterrani de les costes de Garraf
Exploració de l'avenc Font i Sagué (1912)





Les dades que va anant publicant Faura sobre els avencs de la zona causaren confusionisme entre els espeleòlegs fins que Joan Borràs publica a Sota Terra 1 (1980) Nota sobre el fondo del Lledoner i de l'Arcada, un excel·lent estudi que inclou les topografies dels avencs dels Esquirols, i Font i Sagué.



Més endavant (2007) vam tenir l'ocasió de trobar altre documentació que aclarís més els detalls, ho publicaren com un Annex de l'article Centenari del primer equip d'espeleologia. Club Muntanyenc - Barcelona 1907 - 1908 a Espeleocat, 5. 
 
ANNEX

Els avencs de l’Ordal

Diferents errors en la transcripció dels seus catàlegs i en notícies espeleològiques que Faura va publicar creà als espeleòlegs un confusionisme que arriba fins als nostres dies. Concretament en aquest sector, al referir-se als topònims i a l’exploració dels avencs, ens resultà sorprenent una sèrie de dades que no encaixen. Joan Borràs ja ens va aclarir molt d’aquest tema al seu article, Nota sobre els fondos del Lledoner i l’Arcada, publicat a, Sota Terra, 1: 13-21 (1980), Barcelona.

Hem trobat la notícia, transcrita a continuació, que ens pot ajudar a esclarir més l’història.

La Veu de Catalunya, dimarts 4 d’agost de 1908, Any XVIII núm 3.336. Barcelona

Corporacions y societats
El passat diumenge, sortiren delegats per aquet Club, els socis Mossen Mariàn Faura y en Francisco de P. Bertrand, pera una excursió d’investigació d’una serie d’avenchs existents pels volts de Ordal, descobert en sa majoría pel boscater en Joseph Sells, de Vallirana, que comunicà la troballa als senyors Antoni y Pere Mir, de Sant Sadurní de Noya.


Aquesta excursió ha estat de grans profits, car foren sondats onze avenchs. Alguns d’ells de profunditats esfereidores com el batejat per la gent d’allí, l’avench de Mossen Faura, y l’avench den Sells, de més de 100 a pich, essent casi segur continuaràn després d’aquesta fondaria. Altres avenchs menys importants, en comparació ab els anteriors foren també visitats, quals noms son: den “Parellada”, del “Fons de la verdor”, “Sal de llop”, de l’”Arcada”, del “Colom”, del “Clot”, de les “Calderes” y altres.
Se farà l’exploració dintre d’aquet mes (sic)

Les següents notícies de les que ja teníem coneixement comencen al Recull Espeleològic de Catalunya, Sota Terra (1909), on figuren els mateixos avencs que es van relacionar a La Veu de Catalunya, afegint-hi les dades dels sondatges, excepte el de l’Arcada, donant les fondàries del Faura 110 i d’en Cells 32 amb interrogants. A la mateixa relació s’indica l’exploració del Fons de la Verdor (35 m 1908) i de la Sal de Llop (34 m 1908).

El mateix Faura al seu llibre, La Espeleología de Cataluña (1910), en el llistat de Principales simas de Cataluña cita: Avench (descubierto por J. Cells en término de Ordal). Profundidad 110? No fa cap referència de més avencs a aquesta zona.

Faura comença el seu article Exploració de l’avenc Font y Sagué, explorat en 1911 i publicat en el but. CEC, (1912), tot dient: “Aquest nou avenc fou descobert fa poc temps pel buscador de Salt-de-llop, en Cells de Vallirana, qui’ns ne comunicà molts d’altres dels quals no teniem la més lleugera noticia y que esperem, en successives campanyes, poder anar explorant”. Més endavant afegeix: “(...) Verdor. Sal de Llop, que ja foren explorats l’any anterior”. Del primer avenc feia tres anys que tenia notícia i els altres dos, és clar que, van ser explorats l’any 1908.

Onze anys després, al llistat de Coves i Avencs publicat per Faura l’any 1922 a l’explicació de la fulla de Vilafranca del Penedès del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, Faura repeteix dades de 1908 i 1909, tot i que ja havia reconegut que: “no tenia la més lleugera notícia”, afegint: Avenc Font i Sagué 120. A l’avenc den Parellada li canvià l’any d’exploració 1908 per 1918.

Cells a l’avenc amb més desnivell que va sondejar al fondo de l’Arcada li va posar el seu cognom (1908). Catorze anys després Faura encara feia servir els seus apunts originals del llistat d’avencs que va recollir de Mir i de Cells, però que ell no va acabar de comprovar.

Resulta evident que, a les primeres notes que va disposar Faura, possiblement presses en una conversa, d’oïda, va tenir una confusió, a un mateix avenc el va designar com si fossin tres diferents amb noms diferents: Cells = Arcada = Mn. Faura, arrossegant l’errada al llarg dels seus escrits. Després els espeleòlegs han tractat de restablir els noms, que Faura havia relacionat, a la resta dels avencs que s’anaven redescobrint, lligant-los a les fondàries del llistat de l’any 1922. És clar que, l’Avenc del Fondo de l’Arcada (= Cells = Arcada = Mn. Faura i Sans = Mn. Font i Sagué = I de l’Arcada = Arcada Gran) és el mateix.

En una zona on s’explotava la mineria, les pedreres i on es construïen pous, no és gens estrany que Josep Cells, treballador del bosc, recercador de sal de llop i possiblement ocasionalment miner, va davallar alguns dels avencs que van sondejar amb exactitud prou aproximada, fent-ho saber al senyor Mir president de la Cambra de Comerç.

Dins la toponímia menor del massís del Garraf, generalment, es designava als avencs sense apel•latius. Als avencs més coneguts els apel•latius d’aquests, generalment, es corresponen amb la vegetació del lloc, com la Ferla, el Bruc, etc., també els topònims fan referència als propietaris del terreny, l’Esquerrà, Can Sadurní, etc. Així, els habitants de les contrades al referir-se a la gran majoria dels avencs, simplement deien, l’avenc.

Pel que fa a la toponímia dels nous avencs, a l’època, avui encara, molts dels que feien creure que havien descobert o assolit qualsevol paratge situat en terreny inculte importaren la pràctica de neologismes procedents del colonialisme cultural que començà per canviar el nom autòcton de l’indret, en aquest cas els apel•latius dels avencs, pel seu nom propi, els dels amics o el d’allò que més els convingué, gaudint-se, així, els conqueridors de més rellevància i honors.

Llistat dels avencs de la zona divulgat per Faura i dades del Catàleg de l’Ordal (Rubinat 2004)


(*) Segons Faura, l’avenc continua o pot continuar.

S= Sondeig
(1) Avenc del Fondo de l’Arcada (= Cells = Arcada = Mn. Faura i Sans = Mn. Font i Sagué = I de l’Arcada = Arcada Gran)
(2) Avenc d’en Parellada (= Cometes = Pont = Ossos)
(3) Avenc del Fondo de l’Averdó (= Verdor)
(4) Avenc de la Sal de Llop (= Esquirols = Cells)
(5) Avenc del Colom (= Geòlegs )
(6) Avenc del Clot (= Pibet ? = Montesinos ?)
(7) Avenc de les Calderes (= Ullera ? = Tapat ?)

3 comentaris:

  1. Estudi molt interesant, no sabia totes aquestes referencies, relats historics i confusions.
    Moltes gracies, i continui aixi Sr Miret, cada dia aprenc alguna cosa nova amb vostè.

    Pobletà

    ResponElimina
  2. Benvolgut Sr. Miret:

    Em penso que se li carreguen al pobre Faura més confusions de les que li són imputables. Ja ho he escrit en 'Faura espeleòleg' i he d'insistir aquí perquè veig que no ha quedat prou clar:

    1. L'única relliscada en què va caure, evident, és la de mantenir el nom de 'Mossèn Faura' per a l'avenc al qual ell mateix havia canviat el nom, en un article tardà. (les errades d'impremta no compten)

    2. És impensable que confongués els noms dels avencs que ell mateix va sondar el 2 d'agost de 1908 a l'Ordal. La llista dels que afegí al Recull va a missa: Font i Sagué, la Verdor, Sal de llop, Cells, Calderes, Colom, Parellada i Clot.

    3. L'avenc de l'Arcada, només esmentat (= no el va sondar) correspon probablement a una informació comunicada sobre altre forat, poc important, però diferent dels altres; altrament ho hagués fet constar. Per tant, no s'ha de fer equivalent al de l'Arcada Gran (altre nom del Font i Sagué)

    4. Mai no va donar el nom d'Avenc d'en Cells al Mossèn Faura (=Font i Sagué). Per la seva fòndària és l'únic que esmenta en l'Espeleologia de Catalunya, però sense nom, únicament fent constar que havia estat descobert per en Cells.

    Resum: les úniques sinonímies (que no confusions) indicades per Faura en els seus escrits són:
    Mossèn Faura = Font i Sagué
    Parellada = Les Cometes

    Aixó és tot i és el que compta. La troca l'han embolicat si de cas els que han vingut després, amb la bona intenció de relacionar aquells noms amb els forats que avui coneixem. Però donar el mateix valor al document de primera mà que a l'article de premsa mal redactat i confós no és la millor manera d'aclarir les coses; ben al contrari.

    Observo que de la llista de sinònims que doneu n'han desaparegut alguns que constaven en la taula de Rubinat. Jo encara suprimiria les equivalències de Cells amb Font i Sagué i amb Sal de Llop, i de l'Arcada (de Faura) amb el Font i Sagué.

    I afegiria una dada d'importància de cara a la identificació de l'avenc d'en Cells: en el Recull de Faura la profunditat sondada es va imprimir amb una errada d'impremta: 32 m en lloc dels 22 que consten en el manuscrit original.

    Ben cordialment,

    Enric Aragonès

    ResponElimina
  3. De nou senyor Aragonès agrair-l'hi la seva extraordinària aportació al coneixement de la història de l'espeleologia de Catalunya.
    Rebi les meves felicitacions pel seu magnific article que vaig poder llegir a ESPELEOBLOC.
    Molt cordialment
    Francesc Miret

    ResponElimina