dilluns, 11 de novembre del 2013

Antoni Ribera i Jordà (1920-2001) Divulgador de l'espeleobusseig (1)


Antoni Ribera i Jordà, l'any 1954, publicà el primer llibre a l'Estat sobre, aleshores, les noves tècniques de busseig amb escafandres autònomes. Inclogué, en aquesta obra, ressenyes sobre espeleobusseig.

  

ELS HOMES-PEIXOS (Exploració i arqueologia submarines) / Antoni Ribera


1954. Ed. Selecta (Biblioteca Selecta. Secció Viatges i Divulgació, 153), Barcelona
247 p. + IV, + VII làm., sobrecoberta, 9 fot. b/n.; 142x100 mm
Pròlegs: Jacques-Yves Cousteau, Lluís Pericot, Salvador Espriu
-          Cap. VI. – DE GARRAF A LES ILLES MEDES, pp. 145-174
·         Es tracta de la primera obra d’activitats subaquàtiques escrita en català i també on es donen referències de les primeres immersions del nostre espeleosub.

Al bloc ESPELEOBLOC ja vam incloure unes notes sobre les dades biogràfiques i les obres de l'autor.
  

Ribera, dins del mateix any, traduí el llibre de Cousteau i Dumas on es relata la immersió a la font de la Vaucluse de l'any 1946
Des d'aquí ja comentaren l'obra, EL MUNDO SILENCIOSO


EL MUNDO SILENCIOSO / Jacques Yves Cousteau, Frédéric Dumas

 (Traduït de l’obra en anglès THE SILENT WORLD per Antonio Ribera)
1954. Ed. Éxito, S.A. / Talle. Grá. Duplex, Barcelona.
333 p. + IL làm., sobrecoberta fot. col., 1 fig. (font de la Vaucluse), 85 fot. b/n. ( 4 de la Vaucluse, 1 font d’Estramar); 203x145 mm
            Cap. V. Espeleología subacuática, pp. 111-137

·         Obra de temes subacuàtics en general. Relat de les exploracions a la font de la Vaucluse a l’any 1946. Títol de l’original en francès, LE MONDE DU SILENCE


VIAJE POR LA FRANCIA SUBMARINA
La inmersión en la Cataluña francesa
(1957) Revista DESTINO, núm. 1.038: 10-13
Digititalitzat per ARCA. Biblioteca Nacional de Catalunya

Afegim un article d'en Ribera sobre una visita que va efectuar a la font d'Estramar


... i el Biscuter, fabricat a Sant Adrià de Besós. A aquest automòbil no li calia dur marxa enrere, s'engegava tirant d'un cordill, amb retrocés, i quasi arribava als tres metres de llargada


La font d'Estramar torna ha estar d'actualitat amb les exploracions aquest any 2013 del equips de Jordi Yherla -191 m i de Xavier Méniscus -248 m.

SPELUNCA, núm. 131 (2013)
Font Estramar (Pyrénées-Orientales): -248 m-

2 comentaris:

  1. En l'article es diu que va morir a Sant Feliu de Guixols. Jo tenia entès que era Sant Feliu de Codines. S'hauria de verificar
    Salutacions. Lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons sí Lluís, tens tota la raó: Morí a St. Feliu de Codines
      Moltes gràcies. Salut i records!

      Elimina