dilluns, 6 de setembre del 2010

Francisco de Zamora (1757-1812) investigador de cavernes


AVÍS

Aquest text és un esborrany escrit a l'any 1995. Com a l'any 1996 el company Pallarès va publicar un article força més complert sobre el mateix tema ( J. PALLARÈS-PERSONAT. (1996). “Francisco de Zamora: Un precursor de l’espeleologia a Catalunya al sègle XVIII”. V Jornades de literatura Excursionista, 1-10. U.E.C., Barcelona), vaig considerar que el meu escrit ja no resultava interessant. A altres escrits he aprofitat part de les dades recollides: VEURE
Així, aquest esborrany ho afegeixo al bloc amb lleugeres ampliacions a la bibliografia i amb qüestions desfasades com les coordenades.


INTRODUCCIÓ.

"Les primeres exploracions i recerques científiques d'aquesta mena -espeleològiques- a Catalunya, rarament exposades pels tractadistes, sembla que són les del viatger il•lustrat Francisco de Zamora (...)"
Jordi Martí Henneberg. (L'excursionisme científic, 1994).

Donem notícia d'un personatge, Francisco de Zamora (1757-1812), Villanueva de la Jara. (Conca. Castella i Lleó) i de la seva obra, poc coneguda pels espeleòlegs.
Moltes de les dades d'aquest escrit les hem recollit de l'obra d'en Ramon Boixareu "Diario de los viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora". Ed. Curial. Barcelona 1973. Boixareu al seu llibre fa la transcripció del diari manuscrit de Zamora fet a les terres catalanes, així mateix, el llibre inclou la transcripció de les respostes de l’ interrogatori fet per Zamora al "Corregimiento de Barcelona".
Al seu diari, Zamora, recull dades de les cavitats catalanes, com un complement més del seu interès general per conèixer totes les particularitats d'un país estrany per a ell.
Francisco de Zamora explora diferents cavitats al Principat, les descriu, pren nota d'altres cavitats que li fan saber, fa comentaris científics d'acord amb l’època, segle XVIII. Mesura els Poetons. Encarrega un plànol de la Cova del Salnitre (1790), que potser es tracta de la topografia coneguda més antiga d'una cavitat al nostre país. També encarrega un àlbum de vistes de Montserrat, on s'inclouen làmines de les Coves del Salnitre.
Zamora, contemporani amb el Pare, Gerard Joana (1769-1841), van coincidir per dates, al menys en dos viatges de Zamora al Monestir de Montserrat. No hem pogut esbrinar si, van mantenir contactes directes
Joana, afegeix i fa la descripció, en el seu manuscrit (1801), de les làmines encarregades per Zamora.
L'abat Muntadas, del Monestir de Montserrat, en la seva obra de l'any 1867, dóna per perdudes les làmines en l'incendi de la biblioteca, 1811.
No es fins l'any 1966 que, en Baraut divulga les làmines que corresponen a les ermites, però no hi diu res de la temàtica de les demés, trenta-dos en conjunt.
L'any 1973, Boixareu inclou en la seva obra la reproducció de tot l'àlbum de les vistes de Montserrat encarregat per Zamora a Muntanya-Renart.

ESTADA DE FRANCISCO DE ZAMORA A CATALUNYA (1785-1790 I 1794).

A Catalunya des de l'any 1716 s'imposa el Decret de Nova Planta, designen com màxima autoritat del principat al "Capitán General".
A l'edat de 28 anys (1785) a Francisco de Zamora, el traslladen a Barcelona, amb el càrrec de: "Alcalde del Crimen de la Audiéncia Real de Cataluña".
El mateix any que arriba comença els seus viatges amb el vist i plau del "Capitán General Conde del Asalto".
Realitza onze viatges per Catalunya, dels anys 1785 al 1790. En el seu diari, recull tots els tipus d'informació, com si fes un inventari estadístic comentat, de tot el que veu i investiga, no inclou les informacions polítiques que, després alguns investigadors, van creure que les va efectuar.
Aquests viatges, son interpretats per alguns historiadors, com fets per una mena de: confident, fiscalitzador de les autoritats perifèriques, policia informador de les entrades d'opuscles i llibres de propaganda revolucionaria francesa, inspector pel "Primer Ministro", de les activitats polítiques clandestines ... S’ha confirmat que va enviar informes polítics, a: Floridablanca, Godoy i Jovellanos.
Fins ara es fosca la seva activitat a Catalunya fora del que escriu dels seus viatges i les lletres enviades als polítics abans esmentats.
La "Sala Extraordinaria de la Audiencia", on ell treballava, el 28 de Febrer de 1789, augmenta el preu del pa, desencadenant la insurrecció popular. El 27 de maig moren penjats cinc homes i una dona. Dos dies després, Zamora surt de viatge.
El 1791 torna a Madrid, on es nomenat: "Fiscal de la Sala de la Corte". Torna a Barcelona l'any 1794. Refà part d'un dels seus viatges anteriors desviant-se cap a Euskadi i després informa a Madrid de la situació, com si fos un agent d'inspecció i informació.
En 1795 es "Miembro del Consejo de Castilla" i "Ministro Supernumerario del Consejo Real". Al 1799, cau en desgràcia i es confinat a Pamplona. Mori l'any 1812 en el seu poble natal.

ALTRES VIATGES DE ZAMORA.

Zamora, fa altres viatges, segons els manuscrits del diaris, conservats també a la Biblioteca del Palau Reial de Madrid:
Fitxa. 3166. (1793-1794). Múrcia, Cartagena...
Fitxa. 3156. (1794). València.
Fitxa. 2791. (1794). Madrid a Barcelona, Girona, Figueres, Berga, Solsona, Pallars i Aragó.
Fitxa. 3158. (1794). Aragó. Navarra.
Fitxa. 3157. (1795). Navarra. País Basc.
Fitxa. 3167. (1795). País Basc. Castella.
Fitxa. 3150. (1796). Andalusia.
Fitxa. 1760. (1797). Andalusia.
Fitxa. 3151. (1797). Andalusia.
Fitxa. 3159. (1797-1798). Andalusia.

EL DIARI DELS VIATGES FETS A CATALUNYA.

L'obra manuscrita, coneguda de Zamora, es guarda a la Biblioteca del Palau Reial de Madrid. Dels viatges a Catalunya, existeix una copia a la "Biblioteca Nacional".
El diari d'en Zamora, omple part d'un buit, d'una època de les que es disposen de poques dades de Catalunya, fora de les grans ciutats.
Pel que respecte al nostre interès principal, ens dona dades de cavitats, algunes de les quals, ell mateix va explorar i com novetat a l’època, encarrega un plànol topogràfic de la Cova del Salnitre, així com unes làmines del seu interior i de l'accés dels Poetons.
Passem a reproduir els extractes del diari que fan referència a les cavitats. Donem les dades actualitzades de les cavitats que hem pogut identificar.
Com preàmbul, fem transcripció de la "ADVERTENCIA" que a modus de pròleg fa Zamora del diari del seus viatges per Catalunya

*ADVERTENCIA.

Desde el año de 1784 que vine a Cataluña a servir la plaza de Alcalde del Crimen para la que el Rey me había nombrado, formé la idea de ver esta provincia, así para poder desempeñar mejor las obligaciones de mi empleo como para instruirme en los ramos que aquí se hallan más adelantados que en el resto de España.
Con esta mira me dediqué a ver a los autores que han hablado en particular de esta provincia, y su lectura me afirmó más en mi propósito. También procure recoger las noticias y papeles que he podido hallar, relativas a los objetos que yo me he propuesto averiguar. Y, en efecto, ocultando mi proyecto, porque estoy seguro que hubiera tenido oposiciones que yo no hubiera podido vencer, hice mi primera expedición el día 19 de marzo de 1785, y después las he continuado, aprovechando en cuanto ha sido posible los feriados con la licencia del Capitán General, Conde del Asalto, que me la ha concedido francamente, aunque mis compañeros decían que me iba a divertir.
Pero como en realidad yo deseaba sacar algún provecho de mi trabajo, formé desde la primera salida un exacto diario de lo que había digno de alguna atención; y habiendo crecido estas apuntaciones, las he mandado encuadernar así para que no se extravíen como para manejarlas yo mejor.
Y por si acaso alguno se quiere aprovechar de ellas advierto: que unas veces he dejado de apuntar muchas cosas curiosas que escribiría si hubiese de publicar mi viaje; y que otras solía hacer las apuntaciones tan ligeras que no podrá otro fácilmente darles la extensión que ellas necesitan y que a mí me sería fácil darles. Las continuas ocupaciones del viaje, y la confianza que tengo en mi memoria, han sido la causa de esta omisión.
Por tanto contemplaré este libro por un puro diario al que daré algun´día la extensión que deseo, para que pueda, si no instruir, a lo menos divertir a los que lo lean.
Este tomo contiene 7 salidas, en las que he empleado 51 días, habiendo caminado 181 horas por un terreno tan quebrado como el de Cataluña, cuyos caminos sólo permiten ir a caballo y en muchas partes es preciso pasarlos a pie, habiendo todavía padecido más en las mejores posadas que en los caminos más malos.
Pero sobre todo, lo que me ha dado muchos ratos de desazón han sido las murmuraciones de los que me debian estimular y las sospechas y desconfianzas que he notado en casi todas las personas de quienes yo podía esperar alguna instrucción y luces en los mismos pueblos que iba a ver, especialmente de los curas y demás eclesiásticos seculares y regulares, los que no se contentaban con ocultarme la verdad, sino que supe positivamente que procuraban inducir los mismos sentimientos en los pocos que se dedicaban a enseñarme lo que había en el pueblo; aunque debo confesar, con la ingenuidad que echo de menos en los otros, que he hallado algunos sujetos del país que han ayudado mis deseos, como lo diré en su lugar.
En todos estos viajes no he llevado más compañía que la de mi criado Domingo Rodríguez, que escribe esta advertencia y es acreedor a que ho haga aquí memoria de su afición a esta clase de estudios, y de su constancia, y aún alegría, con que no sólo ha sufrido las incomodidades del viaje, sino con que ha procurado dismunuir las mías.
He dado esta ligera noticia del origen y progresos de mis viajes, no para que sirva de mérito a mi diario, sino para que algún día entiendan los que creían que mis salidas eran por pura diversión: que no es lo mismo irse a una torre por quince días, con gran compañía, a comer, jugar y dormir, que andar por montes y valles, de pueblo en pueblo, preguntando a quien teme responder, observando para que no le engañen con las respuestas, apuntando de día para formar el diario a la noche, dormir poco, comer mal y gastar mucho, sin ningún auxilio del Rey ni del público. Y a pesar de todo esto tengo resuelto continuar mis salidas hasta ver toda la provincia, y quedaré satisfecho si tengo la fortuna de concluir mi visita privada de Cataluña.

*Amb posterioritat a la redacció d'aquesta Advertència ( el volum on és copiada és datat el 1787), Zamora efectua quatre sortides més per Catalunya.

EXTRACTE DEL DIARI DE ZAMORA.

Exposem a continuació, el que diu Zamora al seu diari de les cavitats de Catalunya. Afegim les dades actualitzades de les cavitats que fa referència.

- Tercera salida: De Barcelona a Matadepera y Tarrasa.
Día 29 de marzo de 1786.
"Entré a la famosa Cueva Simanya ,(Simanal, al manuscrit) que es una caverna natural, pero de una profundidad espantosa. A pocos pasos de la entrada se divide en dos brazos, los cuales seguí hasta donde me lo permitió el agua que se encuentra. El de la izquierda tiene petrificaciones de figuras raras, y pude caminar por él más de cien pasos. El de la derecha no tiene las mismas petrificaciones, pero es mucho más profundo, a mí entender, pues sobre haber caminado más de doscientos pasos, habiendo llegado a un paraje que no podiamos continuar, disparamos una escopeta hacia la parte que continuaba la caverna, y por el eco comprendí que era mucho más profunda la parte que no vimos. La elevación, aunque es diferente en varios parajes, el todo de ella puede decirse muy capaz." (P. 38).
Aquesta cavitat es de les més conegudes de Catalunya. Una obra de l'any 1602, dona constància d'ella amb el nom de Simanca. Al 1609, una descripció l'anomena Simana o Simaña.


SIMANYA.

Municipi: St. Llorenç Savall (Vallès Occidental)
Coordenades: X= 02.00.36 Y= 41.40.28 Z= 880 m.
Terreny: Conglomerats.
Espeleometria: Recorregut 372 m.
Bibliografia:
Cardona, F. (1990). Grans Cavitats de Catalunya. Vol. II. Badalona.

"Cerca del monasterio, (St. Llorenç del Munt) en la misma montaña, hay una cueva en la que parece haberse enterrado antiguamente algunas gentes, pues se hallan aquella especie de cuentas de concha que usaban los antiguos y de las cuales yo traje algunas.
En la misma montaña se halla la famosa cueva del Dragón, (Cova del Drac), cuya novela cuentan las historias de Cataluña, aunque se me ha asegurado que el canónigo Pasqual de las Avellanas (Jaume Pasqual (1763-1804), canonge del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Noguera) posee una estatuita de bronce, con alguna señal delante, que pretende sea una memoria de este suceso.
A la parte del norte de la misma montaña se halla la ermita de Santa Inés, con visos de muy antigua, en la que se guarda un grandísimo hueso que tiene la figura de una costilla y pretenden que era del referido dragón. Hay una excelente gruta en esta ermita, con agua viva.
No obstante la grande extensión y elevación de esta montaña, es tan escasa de agua que sólo se halla en ella la referida fuente de Santa Inés. Hay otra pequeña fuente en casa Pobla, de la misma montaña, y otra singular en una caverna que allí llaman avenc de casa Pélachs; (Aveny de casa Palachs, al manuscrit) que aunque ambas son buenas , son de muy poco caudal. (P. 39).

Potser es la Cova de les Ànimes, on posteriorment s'han trobat materials dels tipus esmentat.

COVA DE LES ÁNIMES.
Municipi: Matadepera. (Vallès Occidental).
Coordenades: Lon. 5º 42' 38''. Lat. 41º 38' 37''. A. 895 m.
Terreny: Conglomerats.
Espeleometria: 276 m.
Bibliografia:
Martí F., i altres (1972). "El depósito eneolítico de cuentas de collar de la cueva de "Les Animes". Speleon 19 (77-103). Barcelona.
GES-CMB. (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona II. Barcelona.

Tant la Cova del Drac com la de Santa Agnès, al formar part de la llegenda del "Drac", son referenciades a escrits antics, any 1600.

COVA DEL DRAC.
Municipi: Matadepera. (Vallès Occidental).
Terreny: Conglomerats.
Coordenades: Lon. 5º 42' 08''. Lat. 41º 38' 43''. A. 940 m.
Bibliografia:
GES-CMB. (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona II. Barcelona.

COVA DE SANTA AGNÈS.
Municipi: Matadepera. (Vallès Occidental).
Terreny: Conglomerats.
Coordenades: Lon. 5º 42' 16''. Lat. 41º 38´48''. A. 800 m.
Espeleometria: Recorregut: 90 m.

L’Avens de can Pèlacs el van utilitzar com dipòsit d'aigua, tancant-lo amb una porta i construint una escala.

AVENC DE CAN PELACS
Municipi: Matadepera. (Vallès Occidental)
Terreny: Conglomerats.
Coordenades: Lon. 5º 41' 23''. Lat. 41º 38' 38'' A. 730 m.
Espeleometria: Desnivel - 15 m.
Bibliografia:
GES-CMB. (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona II. Barcelona.

- Cuarta salida: De Barcelona a Mataró Matadepera y Monserrat.
Dia 4 de enero de 1787.
"Bajamos a pie hasta Monistrol, cuyo pueblo examinamos. Se halla situado al mismo pie de la montaña, entre la misma y el río Llobregat (...) Hay una fuente que sale del mismo pie de la montaña de Montserrat, tan abundante, que al acabar de salir forma un mediano río. Hay también otra que llaman la Mentirosa, que suele arrojar de repente y por algún rato grandísima porción de agua". (P. 49).
Es refereix a la Font Gran i a la Mentirosa de Monistrol

-Sexta salida: De Barcelona a Granollers; Vique, Olot, Camprodón, Puicerdá, Berga y Manresa.
Día 30 de agosto de 1787.
"En esta estrechura empieza el famoso valle de Ribas, el cual se ensancha luego que se acaba este paso, para defensa del cual, a la banda de allá del río, (Fresser) en el mismo escarpado de las rocas, hay una cueva fortificada y algunas otras se ven en aquellas terribles quebraduras".(P. 87).
"... Se me había olvidado apuntar que este valle no tiene más camino ni más entrada natural que la salida que tienen las aguas de él, por debajo de la cueva fortificada de que hemos hablado, a donde se cree que los cristianos se refugiaron, perdida España, impidiendo en aquel estrecho paso la entrada a los moros." (P. 89).
Aquest conjunt de cavitats son denominades:

COVES DE RIBES O FORATS D'AIGÜES DE RIBES O BALMES DE CAMPDEVÀNOL.
Municipi: Campelles. (Ripollès).
Coordenades: Lon. 2º 09' 11''. Lat. 42º 36' 10''. A.s.n.m. 835 m. I.G.C. nº 256.
Terreny: Calcàries.
Espeleometria: Diferents cavitats que oscil.lant entre 10 i 33 m. de recorregut.
Bibliografia: SIE-CEA. (1980). Catàleg Espeleòlogic de Catalunya, Vol. 4 (51-53). Barcelona.

"Cueva de San Gil". (P. 91).

COVA DE SAN GIL.
Municipi: Queralps. (Ripollès).
Bibliografia: Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F. (1980). Catàleg Espeleòlogic de Catalunya, Vol. 4 (107). Barcelona.

- Séptima salida: De Barcelona al pueblo y montaña de Moncada

Día 2 de Diciembre de 1787.
(Montaña de Moncada)
" A la parte del mediodía hay una cueva pequeña donde dicen se halló la Virgen que está en la ermita. A la parte del Norte hay otra que llaman de Dª Guillaumet de Moncada, que el santero y otros muchos con él creen que pasando por debajo del río llega hasta Montgat. Yo entré unas 30 ó 40 varas con mucho trabajo, y no conocí que fuese hecha artificialmente; pero el ermitaño me aseguró que más adentro había una especie de asa, la cual servía para bajar a otra galería más honda. El cuento es que estando cercada dicha Señora en esta montaña por los moros, cuando éstos la creían en mayor apuro les regaló una porción de pescado fresco que habían traido del mar por dicha mina." (P. 115).
Les Coves de Na Guilleuma, de la Mare de Déu, del Castell, de l'Ermità i de Can Oms, totes son desaparegudes, com conseqüència, principalment, de l'avenç de la pedrera del Turó de Montcada.
Bibliografia:
GES-CMB. (1963). Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona I. Barcelona.

-Octava salida: Viaje al Valle de Arán y Andorra.
Día 15 de septiembre de 1788.

(Cardona).

" Hay varias cuevas en esta salina, en las que yo entré y vi destilaciones y petrificaciones prodigiosas, que forman racimos de uvas y otras figuras caprichosas".(P. 126).

Día 19 de septiembre de 1788.
(Oliana).
"... Hay una cueva de los moros, y cuentos de los melocotones. ". (P. 151).

Día 20 de septiembre de 1788
(Organyà).
"Tiene esta villa una fuente sumamente abundante que corre por sus dos calles principales y viene a una buena distancia del pueblo, al cual la trajo un caballero por voto que hizo por una hija que tenía ciega. Sobre lo cual cuentan los del pueblo un cuentecillo, pero lo cierto es que fue muy buena obra, que es de buena agua. Hay su ramo de policía en ella, reducido a que en un brazo laven verduras y ropas y en el otro cojan agua, y a que la villa, en reconocimiento, mande decir una misa todos los años delante de la Virgen a quien se atribuye el milagro de la ciega y delante de cuyo altar están los huesos de este caballero". (P. 153).
Pot tractar-se d'una canalització de la Font Bordonera, que es troba a uns 5 km. d'Organyà.

FONT BORDONERA.

Municipi: Coll de Nargó. (Alt Urgell).
Terreny: Calcàries.
Coordenades: Lon. 4º 59' 10''. Lat. 42º 12' 10''. A.s.n.m. 750 m. IGC. nº 253.
Espeleometria: Desnivell - 15m. Recorregut 60 m. (Galeries subaquàtiques).
Bibliografia: Senent, J. i Victoria, J.M. (1978). Catàleg Espeleòlogic de Catalunya, Vol. 1 (66). Barcelona.
Laborda, M. (1985). "La Font Bordonera. Sensacions d'una immersió". Exploracions, 9 (135-137). Barcelona.

Dia 29 de setembre de 1788.
"Pablo Servos, del llogar de "Fregar", (al manuscrit) pastor de la Conca, me dió noticies de la Fuente de halo, cita en la muntanya de Bou mort, suo poblo amàs immediat es (en blanc, al manuscrit). Se halla dicha fuente en una grande umbría, a la cual solo toca el sol muy pocos días del año. Es una cueva como una sala mediana de grande; cae el agua del techo gota a gota por destilación, sin advertirse rajadura alguna; y conforme va cayendo a tierra se hiela. Llevan todo el verano hielo de esta fuente muchos pueblos de estas cercanias, entre ellos Trem, Orgañá, la Pobla, y otros".(P. 173.)

(Potser es tracte del POU DEL GEL, també dit COVA DEL BOUMORT, amb les següents dades:
Municipi: Pallars Jussà. (Pallars Jussà).
Alçària s.n.m. 1930 m. I.G.C. nº 252.
Recorregut 15 m.
Bibliografia: Senent, J. i Victoria, J.M. (1979). Catàleg Espeleòlogic de Catalunya, Vol. 3 (93). Barcelona.

Día 4 de Octubre de 1788.
"Llegamos al origen del río Garona, llamado en esta tierra Güell de Garona. Nace de una roca al pie de una loma pequeña, extendiéndose el agua por un prado que se inclina ligeramente hacia la garganta que va a acabar antes de llegar a Tredós. Sale muy poca agua, de modo que cuando se precipita por la montaña apenas tendrá una muñeca".P.( 192).

Día 12 de Octubre de 1788.
(Conques).
"Nota: A medio cuarto de Conques, pero en su término, hay una cueva de la que sacaban los contrabandistas de las tres especies de tabaco (negrillo, lavado o rojo, y habano), por lo cual el Intendente la mandó cerrar pocos años hace. Allí cerca hay una casa buena, hecha bajo la peña; y el castillo de Serradell, no distante de allí, está hecho en la peña viva". P. ( 212).

Día 13 de Octubre de 1788.

"En el monte de Monsech, a la parte de poniente, hay una caverna que la llaman el Furat del Oro, que es muy profunda y a ocasiones arroja grandes porciones de agua repentinamente, especialmente cuando corre levante. El agua saca de adentro unas arenas de color de oro. Sobre esto, téngase presente la especie de Tito Livio, que cuenta haberse Aníbal aprovechado de las minas de España, y que después mandó cerrar".

Es clar que es el FORAT DE L'OR.
Municipi: Camarasa. (Noguera).
Terreny: Calcàries del Campanià-Maestrichtià.
Coordenades: X= 00.53.08 Y= 42.02.24 Z= 355 m.
Espeleometria: Recorregut 432 m. + 157 de galeries inundades.
Bibliografia.
Cardona, F. (1989). Grans cavitats de Catalunya. V.I.: 128-129. Badalona.
Garza, X. (1991). "El sifón del Forat de l'Or". Exploracions 16: 33-34.Barcelona.

"Nota: En Guils hay otra cueva también de esta naturaleza". (P. 214).

Día 15 de Octubre de 1788.
"Nota: En Monsech, en aguas vertientes al Noguera Aragonesa, hay una cueva en la cual se ha formado, de destilaciones, una especie de sillería de coro bastante perfecta"

(Font de Pou)

"Cerca de este pueblo hay una cueva de la cual han salido una especie de cristalizaciones muy sólidas y bastante claras, de hechuras muy caprichosas, que posee Don Jaime Pasqual". (P- 220).

Día 16 de Octubre de 1788.

(Camarasa).
"A la otra parte del río, en un monte que se ve desde el pueblo, hay una cueva de la que sacan los contrabandistas las tres especies de tabaco de polvo; y de orden del Rey se gastó mucho dinero para cerrarla, inútilmente". (P. 224).

Amb seguretat ha de tractar-se de la ben coneguda Cova del Tabaco.

COVA DEL TABACO.
Municipi: Camarasa-Fontllonga.
Coordenades: 0º 52' 5'’, 41ª 54' 06'’. A. 620 m.
Terreny: Calcàries.
Espeleometria: Rec.: 198 m. Des.: + 21 m.
Bibliografia.
Gàzquez, J.L. (1995). “Catàleg espeleològic de la Noguera”. Grallera, 3/4: 75-76. Lleida.

- Novena salida: Viaje a San Miguel del Fay.
Día 23 de Febrero de 1789.
(Bigas).
"El camino empieza a seguir la orilla de la riera, y allí mismo, cerca de la casa de Noguera, de Bigas, empiezan a salir lo que llaman las Barbotas, que son en sustancia unos surtidores naturales de agua de la que camina por debajo de las lajas de que se compone la madre de esta riera, que trayendo su origen de más arriba, salen con mucha fuerza por los agujeros que hallan aquí, llegando algunas a sobrepujar la superficie del río. Hay cuatro ocinco de estas Barbotas, y por la orilla opuesta sale una porción de agua crecida por debajo de otro peñasco, que hace natural la explicación que acabamos de hacer de las Barbotas. (= Marmotas, al manuscrit). " (P. 273).
(St. Miquel del Fay)
"Cerca del salto de la riera de Tenas hay una caverna con pescado y mil caprichosas incrustaciones en su techo.


(...) La casa es cómoda, y está hecha sobre una cueva". (P. 275.)
"La cueva que hay bajo de San Martín tiene la entrada áspera y cubierta la puerta de un solio soberbio de caprichosas petrificaciones inexpicables. Entrando dentro hay dos cuevas claras, llenas de petrificaciones, y dos oscuras; son soberbias las más petrificaciones de esta cueva y montaña de San Martín, de las que se han desgarrado masas inmensas". (P. 276).

- Décima salida: A Esparraguera y Monserrate.
Día 30 de mayo de 1789.
(Collbato).
"Sobre este pueblo está la cueva de Salnitre, y más lejos, en la montaña de Monserrate, se ven los Pouatons de que habla la descripción". (P. 281).

Día 31 de mayo de 1789.
(Montserrat).
"A la tarde bajamos a ver la cueva donde se cree que se apareció María Santísima, por un camino ciertamente bueno para esta montaña.
(...) La cueva está situada en un escarpado de esta montaña, con una pequeña iglesia y una buena habitación para un monje, con su pequeño jardín, en el que había varias frutas y verduras". (P. 283).

Día 2 de junio de 1789.
"Esto, junto con las grandes cavernas que se advierten en la montaña, la sequedad y falta de fuentes que hay en ella, sin embargo de su elevación y grande extensión, junto con lo que apuntamos en el día de ayer, me ha hecho decidirme a favor de la opinión de haberse formado esta montaña por volcanes cuyas lavas han formado las ridiculeces que tiene, especialmente a la parte de mediodía y poniente, que cabalmente es donde hay más cavernas y menos aguas.
Unas de estas cavernas son los dichos Pouatons. Trepando por un terreno escabroso fuimos hasta llegar donde dicen las Agullas, que es donde están situados: tienen dos bocas, con correspondencia entre sí, la una más pequeña que la otra, en las cuales echamos piedras que hacían un ruido extraordinario, oyéndose de tanto en tanto. Nosotros procuramos medirlo por las dos bocas, y hallamos que tenia 6 varas castellanas; pero seguramente no es su verdadera profundidad, pues las aguas que entran en tiempos de lluvias de la inmediata altura salen en gran cantidad al pie del monte, cuya elevación es sin comparación mayor.
Por este mismo paraje hay sumidores de aguas, que después vuelven a salir en otra parte; pero únicamente cuando llueve.
Nótese que la piedra que nosotros creemos componerse de lavas no la pasa el agua".
(Collbato).
"(...) Sobre este pueblo se ve la cueva de Salnitre, cuya descripción tenemos en otra parte; añadiendo sólo aquí que consta en el archivo del monasterio que por los años de 1500 se arrendaba dicha cueva para sacar el nitro". (P. 286-287).
Zamora, al llarg de la transcripció del manuscrit no hi torna a citar la Cova del Salnitre
- Onceava salida: Viaje al Ampurdán.
Día 30 de Enero de 1790.
(Estartit).
"Subí a la montaña llamada Cap de la Barra, en cuya elevación hay un pozo profundo y un despeñadero, (...)". (P. 363).
Coincideix la situació amb la del POU DE LA CALELLA, també dit del Cap de la Barra; amb les següents característiques:
Municipi: Torroella de Montgrí. (Baix Empordà).
Coordenades: Lon. 3º 12' 36''. Lat. 42º 03' 13''. A.s.n.m. 90 m. I.G.C. nº 297.
Terreny: Calcàries.
Espeleometria: Desnivell - 55 m. Recorregut 75 m.
Bibliografia: SIRE-UEC, Sans- Miñarro, J.M. (1980). Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol. 6 (45-48). Barcelona.

INTERROGATORIS

Francisco de Zamora va enviar un cuestionari a tots el pobles de Catalunya, que constava de 183 o 146 preguntes sobre les més diferents qüestions de: geografia, agricultura, història natural, indústries, oficis, fabriques, comerç, política, lletres, antiguitats.
L'interrogatori anava acompanyat con la siguent nota:
"Muy Sr. mio: Deseando formar una Historia de Cataluña, cual conviene a esta Provincia, he leído las generales y particulares del Principado y sus Pueblos, pasando después a ver muchos de ellos y reconocer sus archivos; pero como una obra de esta naturaleza no puede ejecutarse sin los auxilios de otras personas, he formado el adjunto interrogatorio que remito a V. para que se sirva responder a los artículos que toquen a ... ( nom del poble) contribuyendo Vd. con su instrucción y conocimiento práctico a un fin tan útil. (...)".
Les respostes d'aquests interrogatoris, es conserven a la Biblioteca del Palau Reial de Madrid. De les fins ara publicades i que tinguem nosaltres coneixement, donem les siguents notes sobre el nostre tema.

"RESPUESTA AL INTERROGATORIO DEL SR. D. FRANCISCO DE ZAMORA POR LO CONCERNIENTE AL CORREGIMIENTO DE BARCELONA".
Pregunta, 95
Si hay cuevas o cavernas de consideración, naturales o artificiales, si se habitan en el día o si han servido de abrigo a moros, bandidos, etc., o bien si tienen algunas petrificaciones o congelaciones curiosas, o indicios de haber habido allí volcanes y terremotos.
- No hay cueva ni caverna alguna de consideración. Sólo en la montaña de Monjuich, casi al lado del camino que va de Barcelona a la ermita de San Beltrán, hay una llamada la Cueva de los Plateros, que nada tiene de particular.
Barcelona, 4 de junio de 1787. Navarro.
P. 439.

CORREGIMIENTO DE TALARN.
- Hay cavernas naturales más o menos profundas, y muchas de ellas son habitadas en el día, sin que se sepa que lo hayan sido por moros, bandidos u otros de esa especie. No tienen petrificaciones ni congelaciones, ni señales de lo que se pregunta.
Tremp, 31 de Julio de 1789 - Pedro Ferrer y de Berenguer.
P. 49 i 73. Boixareu, R. (1989). Respostes del Corregiment de Talarn al qüestionari de Francisco de Zamora (1790). La Cullereta-Home i societat 2. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida.

SERRADELL
- En el término hay una cueva de consideración que en tiempo de los moros habitaba en ella el Sr. de dicho lugar, que entonces era el Iltre. Sr. Marqués de Senmenat, con 7 habitaciones a dentro; con su molino de harina que entonces había, que aún se conoce su edificio y éste molía a balsadas de una pequeña fuente que aún nace dentro de la misma cueva; con un horno de cocer pan, que aún hay sus vestigios. Con una capilla que aún se conoce parte de la pintura y parte de escritos, que no se pueden leer.
Serradell, Enero de 1790- Josep Munich, Batlle, no sabe de escribir y por mí regidor Bertomeu Cuberes.
P. 86-87 i 123.
SOSSÍS
- Hay una cueva en el montecico de Baiarri, de consideración natural, pues coge la paja de los particulares del lugar, sus ganados, y todos divididos, que limpio cogería 300 hombres. No sabemos haber sido habitada en tiempo alguno.
Sossís, 24 de febrero de 1790- Jayme Blasi, Presbítero.
P. 87 i 123.

ANEX I
Noticias del Monasterio, villas y pueblos del Abadiato de Santa María de Gerri.
Descripción de la fuente de Boumort.
La montaña y bosque de Boumort es del Duque de Medinaceli, sita en la Conca de Tremp. A oriente confina con el valle de Cabó, a septentrión con el bosque y montaña de Cuberes de los abades de Gerri; a mediodía, con el bosque llamado Carreu y a poniente, con el término del lugar de Hortoneda y parte de la dicha montaña de Cuberes. En lo más alto de la montaña de Boumort, a un tiro de fusil desde la cima abajo hacia la parte septentrional, se halla la puerta o cueva de la celebrada fuente que se hiela en verano. Por la parte exterior apenas se conoce porque la cubren las malezas, pinos y hierbas que va produciendo de arriba a bajo la montaña, hasta encontrar con la puerta de dicha cueva o abertura, puesta de naturaleza a la parte septentrional, de suerte que jamás la nieve hiere el sol. Esta boca de la cueva es algo larga y a proporción ancha y sólo capaz de poder entrar un hombre. Para introducirse dentro no es menester abajarse sino ir entrando como quien entra en una gruta artificial, reclinando el terreno algunos pasos hasta encontrar el centro de la cueva o fuente, que consiste en un cóncavo capaz de estar seis hombres. En medio, termina el cóncavo en una pequeña hondura o pocito que sirve de cazuela, en que se forma el hielo de las gotas de agua que destilan del techo y costados, a beneficio de los bufadores interiores que allí hay sumamente fríos. De esta suerte se forma el hielo, tan sólido, que excede en duración al que recogen en el invierno; de modo que en los días de más calor sucede este fenómeno, dando una carga en las 24 horas del día. El techo de la cueva se eleva como un estado y medio de hombre y el pavimento se compone de piedras movedizas.
Gerri, a 10 de noviembre de 1788- Juan Bautista. Abad de Gerri.
P. 127-128. Coll, P. (1990). Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (1790). La Cullereta-Home i societat 3. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida.

- En Ramon Boixareu, segons ens explicà a ( ), era incrèdul a l’existència a la "cova" de Gel, però desprès de les informacions donades per un pastor del Freixes a Francisco de Zamora, las del Corregiment de Talarn, la cita al Diccionario Geográfico de Madoz, la cita de J. Senet i J.M. Victoria i finalment aquesta darrera descripció de l'Abad; i va accedir a la recerca de la cavitat junt amb dos companys a l'agost de 1987 ens diu:
" Cap dels tres no va entrar al forat que a la zona coneixen per la "cova del gel", però des de fora vam poder veure sense dificultat que hi havia gel, i fins i tot en vam arrancar un tros. La impressió que jo en vaig treure és que aquell gel no era més que neu que s´havia introduït allí a l'hivern i que s'havia quedat glaçada. És cert, però, que un termòmetre que vam introduir-hi lligat amb un cordill va baixar fins a zero graus en mitja hora. Això ens va fer pensar que podia ser interessant de deixar-hi una ampolla d'aigua, la qual, recollida dies més tard, ens permetria saber si l'aigua es gelava o no. Pocs dies més tard, Josep Ardiaca ens informava que l'aigua de l'ampolla no s'havia glaçat".
Hi va tornar l'any següent per les mateixes dates, acompanyat amb bombers-espeleòlegs de La Pobla, i ens diu: " Aquest cop ens vàrem trobar que, contràriament al que he dit de l'any anterior, no es veia ni es podia tocar cap mena de gel des de l'exterior, i que en tot l'indret, fins a l'interior de la cova, hi havia un gruix de terra-fem -originat pel bestiar que allí pastura-
que recobria tot el terra. Sigui com sigui, els nois esmentats es ficaren dintre, equipats amb els instruments adients, i de les seves constatacions s´ha de arribar a la conclusió de que la cova actual no és la que descriuen els testimonis del segle XVIII repetidament esmentats. La cova actual és una cova molt petita, i un home hi ha de entrar encongit; si bé hi ha gel sota el terra-fem, el gel no procedeix de l'aigua que cau - car d'aigua no en cau -, cosa que fa pensar que se n'hi conserva del que que s'hi fa a l'hivern, probablement a conseqüència de la fosa de neu. La cova actual, doncs, no és ni pot ésser la que esmenten els tres testimonis citats més amunt. ¿Que pot haver-hi passat, a la cova, aquests dos-cents anys?. Cal pensar en algun moviment del terreny que hagi transformat el lloc i les seves condicions, si bé hi perduren els "bufadors" que fan baixar la temperatura de l'indret".
En nota a peu de pàgina, li sembla que els 15 m. de recorregut, que li assignen a la cavitat: "... encara podria resultar excessiu, car la cova actual no sembla tenir aquesta llargada".

EL PLÀNOL I LES LÀMINES DE LA COVA DEL SALITRE.

Des de les més antigues històries de l'espeleologia catalana, els diferents autors, coincideixen en que, els primers treballs de caire espeleològic, del nostre país, els hem de atribuir al monjo de Montserrat, Gerard Joana i Vidal (1801).
Generacions d'espeleòlegs catalans, hem viscut amb la notícia de que els primers "escrits espeleològics catalans" de Gerard Joana (1769-1841), junt amb unes làmines que feien referència, segons la notícia de l'Abat Muntadas (1867), havien estat cremats l'any 1811. També que, Joana va davallar els Poetons, fet, que ell mai va declarar.
Ja n’ha quedat prou clar que, Joana no va efectuar cap descens a els Poetons. En quant a les làmines de que ens parla Joana, farem una exposició del que hem pogut aclarir.
- MUNTADAS, MIGUEL. (1867). Montserrat. Su pasado, su presente y su porvenir, lo que fué hasta su destrucción el año 1811, lo que es desde su destrucción y lo que será en adelante. Manresa.
L'Abat del Monestir de Montserrat, Muntadas, en el Capítol V. "La Montaña de Montserrat en su interior. Los pozuelos, varios pozos, cuevas, y cueva del Salitre", fa una transcripció "lliure" de part del manuscrit del Pare Joana, on diu:
"Miro como supérfluo esplicar lo formal del interior de esta Cueva, - es refereix a la del Salitre - porque todo lo de maravilloso y de mucho gusto, lo verá el lector mas claramente en las originales láminas, en que no se ha perdonado trabajo, á fin de tener una perfecta imágen y un cumplido retrato de sus raros adornos" (p.32).
A continuació, Muntadas afegeix:
"Permítasenos expresar aquí nuestro sentimiento por la pérdida de estas y otras preciosidades, con el gran tesoro de la Biblioteca devorada por las llamas el año 1811" (p. 32).
- SERRADELL, B. (1909). "L'avenc dels Pouetons de les Agulles a la montanya de Montserrat (terme del Bruc)". Sota Terra. Ressenya ilustrada de les escursions espeleològiques verificades durant l'any 1907 pel Club Montanyenc de Barcelona. Barcelona.
El Dr. Serradell, transcriu el capítol de l'obra de Muntadas.
Al peu de la pàgina 148, Serradell ens diu:
"El Pare Marcet, - de l'Abadia de Montserrat - al preguntarli si eczistexen aquestes làmines i'l mapa ab indicacions dels Pouetons, ens contestà: "El mapa ab indicacions dels Pouetons. etc., de que vostè'm parla, no crec qu'eczistexi, pux si hi fos, crec que l'hauria trovat en les busques qu'he fetes pels recons de Montserrat. Trovo alguna fulla escampada ab indicacions bastant vagues dels pouetons, fragment, ab tota seguretat, d'un travall més estens, peró res més" (Marcet, 4-11-1907)."
- BARAUT, CEBRIÁ (1966). "Iconografia de les ermites i dels ermitans de Montserrat". Miscellania Barcinonensia XII: 37-52. Barcelona.
Al 1966, en Cebrià Baraut, en el seu d'article publica, entre d'altres, unes reproduccions de les tretze làmines de les ermites que va encarregar Francisco de Zamora a Muntanya-Remart.
Baraut, transcriu la part del diari manuscrit de Zamora que fa referència a la seva estada a Montserrat i a continuació Baraut afegeix:
"Segons es desprèn de les declaracions finals, el nostre viatger projectava doncs, de repetir la visita en una altra avinentesa i esperava de poder-se ocupar llavors amb més detenció de les coses que majorment l'havien frapat durant la seva primera estada a Montserrat. Ignorem si va poder dur a terme el seu propòsit , que la proximitat a Barcelona, lloc habitual de la seva residència, feia d'altra part fàcilment realitzable. Sigui com sigui, posseïm en tot cas una prova inequívoca de l'interès que alguns anys desprès la prodigiosa muntanya continuava inspirant-li. Ens referim a una sèrie de dibuixos a la ploma i a l'aiguada, trenta-dos en conjunt, recentement adquirits per la biblioteca del Monestir i que es deuen a la seva iniciativa. A la portada de l'àlbum original, relligat en pell, on es guarden, s'hi llegeix en efecte el títol següent imprès, que dóna també la data i els noms dels autors de la col•lecció: "Planos y vistas de la montaña de Montserrate, levantados por orden de Don Francisco de Zamora, por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña. Año de 1790".
No sembla pas massa arriscat suposar desprès de tot que els "planos y vistas" encomanats a Francesc Remart i a Pere Pau Montanya tenien com a finalitat il•lustrar la "Historia natural" de què ens parla Zamora en les notes de viatge abans transcrites.
(...)"
Baraut al seu article, ignorà el segon viatge de Zamora a Montserrat l'any 1790. De la temàtica de la resta de dibuixos, no diu res. Encara que ens comenta que, l'àlbum, es recentment adquirit per la biblioteca del Monestir, no ens diu ni quant, ni a qui, ni de quina manera.
Al llarg del seu escrit, Baraut, destaca com inèdites les reproduccions de les làmines que ell presenta. No cita a Gerard Joana ni el seu manuscrit, tampoc associa les làmines amb aquest manuscrit.
- RODON I CARRERAS, Guillem. (1970). "Reflexiones sobre la espeleología en Cataluña dentro de una perspectiva histórica". Comunicaciones del primer congreso nacional de espeleología: 235-237. Barcelona.
Al seu article, Rodon ens diu:
"Por lo que queda de él - referintse al manuscrit d'en Pare Joana - (perdido la mayor parte por la destrucción del monasterio por las guerras napoleónicas) ... "
A l'any siguent, Rodon fa la descripció de la "part de les coves".
- RODÓN I CARRERAS, Guillem (1971). "El Manuscrito del Padre Gerard Joana (1769-1841). Sobre las cuevas y simas de Montserrat". Geo y Bio Karst (30) 21-28. Barcelona.
A l'introducció de la transcripció Rodon diu:
"El manuscrit consta d'uns fulls, concretament d'un quadernet no acabat d'escriure del tot que per la seva numeració de pàgines elevada dóna a entendre com si n'existissin d'anteriors. No hem transcrit aquí ni la primera part, dedicada a la visita i explicació de les ermites, ni l'última que parla de les fonts (algunes només) que es troben a Montserrat. (P-21).
Joana, referent a les làmines diu:
"Miro como superfluo explicar lo formal a que se reduce lo interior de dicha cueva (es refereix al Salitre) porque todo lo maravilloso y de mucho gusto que podría decir se verá más claramente en las originales láminas que van insertadas en esta obra, en las que tan fielmente lo dibujaron los señores interesados, quienes no perdonaron trabajo alguno a fin de tener una perfecta imagen y un cumplido retrato de sus raros adornos.
No obstante, para que se tenga mejor inteligencia de las dichas láminas me ha parecido dar una sucinta relación perteneciente a lo primoroso de ella". (P. 23).
A continuació, Joana describeix part de la Cova del Salitre amb les referències de les làmines.
En la nota 7, p. 28, referint-se a les làmines, en Rodón diu:
"No se sap ben bé de quines làmines es tracta. Ens en podríen donar idea algunes de les que acompanyen les numeroses guies de Montserrat i de les coves, que es publicaren durant la segona meitat del segle XIX".
En Rodón, troba el manuscrit, transcriu i divulga la part referent a les coves, però desconeix de quines làmines tracte.Ramon Boixareu en l'any 1973, reprodueix dins la seva obra:
"Planos y vistas de la Montaña de Montserrate, levantados de órden de Don Francisco de Zamora, por Don Francisco Remart, y Don Pedro Pablo Montaña. Año de 1790".Biblioteca de Montserrat, ms. 1137.
L'àlbum original enquadernat en pell, es conserva a la Biblioteca de Montserrat, consta de trenta-dos dibuixos a la ploma i a l'aiguada. Els 16 relacionats amb les ermites, foren publicats per en Baraut. Els resta son de vistes, fonts i coves.
Els que fan referència a les coves son:
* Boca dels Pohetons.
* Vista dels Poatons.
* Boca o entrada a la cueba del Salitre.
* Baxada a la segunda cueba. (Esbòs).
* Plano de la cueva del Salitre en la montaña de Montserrate, señalada en el plano general con el numero 144.
* Cova del Salitre. (Esbòs).
* Lloch sobterràneo anomenat la Orga. (Esbòs).
* Interior de la Cueba. (Es tracta de la reproducció de l'esbòs anterior, quedant aquest sense acabar de dibuixar).
* Cova de Nostra Señora.

Dels autors de les làmines i del plànol, podem dir:
Pere Pau Muntanya (1749-1803). Pintor, introductor del neoclassicisme romanitzant a la plàstica catalana. Fou director de l'Escola de Nobles Arts de Llotja. Com que el seu estil pictòric es trobava dins el convecionisme de l'època, rebé moltes distincions i títols acadèmics. La seva obres es troba repartida principalment per edificis oficials. Un “graffiti” a la Cova del Salnitre: Montaño 3 copias, 1789, l’es atribuit a ell.
Baraut, referent al segon autor, proposa la identificació com: Francesc Renart i Closas. Es tracta d'un mestre d'obres barceloní. Com arquitecte, l'any 1758, projectà l'església de Santa Maria de Badalona. Traça un plànol de Barcelona l'any 1740. Suposadament, seria Renart qui aixeques el plànol de la Cova del Salnitre, en aquest cas la seva edat fora avançada.
- CARDONA, F. (1990). Grans cavitats de Catalunya. 2on. V. Badalona.
En un paràgraf de la història de la Cova del Salitre, (p. 410) l'amic Ferran, diu:
"El 2 de juny de 1789, Francisco de Zamora n'aixeca plànols i els complementa amb dibuixos del seu interior; els originals resten a l'arxiu de Montserrat".
La data correspon a la d'una visita de Francisco de Zamora a Montserrat.
- MARTÍ HENNEBERG, Jordi. (1994). L'Excursionisme Científic. Ed. Alta Fulla. Barcelona.
En el seu llibre ens diu:
"Les primeres exploracions i recerques científiques d'aquesta mena - espeleològiques - a Catalunya, rarament exposades pels tractadistes, sembla que són les del viatger il•lustrat Francisco de Zamora, que al seu diari recull notes d'exploracions i croquis detallats d'uns quants avencs. (P. 98)"
L'unic "croquis" de cavitats del diari de Zamora es de la Cova del Salitre.

ZAMORA I JOANA.
Segons el diari de Zamora, visita per primera vegada el Monestir de Montserrat l'any 1787. En aquestes dates, Joana tenia 18 anys (va vestir l'hàbit de monjo als 15 anys).
Zamora va tornar al Monestir dos anys després i es pot deduir que va encarregar les làmines i, també va fer una descripció de les coves, anunciada en el seu diari:
"Sobre este pueblo (Collbató) se ve la cueva de Salnitre, cuya descripción tenemos en otra parte (...)".
Zamora no diu res al seu diari de que així manat fer les làmines de Montserrat.
El cas es que les làmines (1790), resten avui al Monestir.
A la Biblioteca del Palau Reial, es conserven manuscrits de Zamora, dels que desconec el seu contingut, que podrien aclarir les nostres incògnites i divulgar quelcom més de l'historia de Montserrat:
* Fitxa 1678. Memòria sobre la Muntanya de Montserrat.
* Fitxa 2519. Cartes i documents diversos sobre Montserrat.
* Fitxa 2520. Notícies i documents diversos sobre Montserrat.

Zamora, en el seu diari, no cita a Joana. Per tant, no podem saber pel seu diari, si es coneixèren personalment, encara que sembla probable. Per la banda d'en Joana, no conec més del manuscrit que, la part que va publicar Rodón, per tant no se si en Joana es refereix directament a Zamora, onze anys després, de la que sembla última visita de Zamora.
A la primera part del manuscrit Joana, parla de: la visita i explicació de les ermites i, a la tercera part (l'última) de: les fonts. Això concorda amb els temes de les làmines de Zamora.
I el que si hi queda clar, es que al menys les làmines de les coves de Zamora, Joana les va adjuntar al seu manuscrit, on fa la descripció.

INCÒGNITES
Qui i quan es van dur les làmines del Monestir ?.
Quan i a qui van adquirir les làmines ?.

BIBLIOGRAFIA.
ARDANUY I DELLÀ, A. i J. (1995). El misteriós riu subterrani de Montserrat. Ed. Arduny i Arduny, pp. 97. L’Hospitalet de Llobregat.
AYMAMÍ, G. (1980). "Notas acerca de la bibliografía sobre la Cueva del Salitre". Bois, 5, 6-20. Barcelona.
BARAUT, C. (1966). "Iconografia de les ermites i dels ermitans de Montserrat". Miscellania Barcinonensia, XII, 37-52. Barcelona.
BOIXAREU, R. (1973). "Diario de los viajes hechos en Cataluña" de Francisco de Zamora. Seguit de la resposta del corregiment de Barcelona al seu qüestionari feta per Josep Albert Navarro-Mas i Marquet. Ed. Curial, 511 pp. Barcelona.
BOIXAREU, Ramon. (1989). Respostes del Corregiment de Talarn al qüestionari de Francisco de Zamora (1790). Ed. Virgili i Pagès. Lleida.
BORRÀS I XAVIER, J., BENEITO I SANTMIQUEL, A. (1984). Resum Històric de l'Espeleologia Catalana, 8 pp. In. Sota Terra, 5. Barcelona.
CARDONA I OLIVÁN, F. (1990). Grans cavitats de Catalunya, V. II, 484 pp. Badalona.
COLL, P. (1990). Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (1790). Ed. Virgili i Pagès. Lleida.
CORNET Y MAS, C. (1858). Tres días en Montserrat. Guía histórico-descriptiva de todo cuanto contiene y encierra esta montaña. Librería del Plus Ultra. Barcelona. 2ª edi. (1863) 520 pp. 3ª edi, (1890) 405 pp. 4ª edi. (1893) 406 pp.
FAURA I SANS, M. (1911). La Espeleología de Cataluña. Mem. R. Scdad. Española de Htria. Ntral., T. VI, M. 6ª, 168 pp. Madrid.
JOANA I VIDAL, G. (1806 ). Manuscrit. Biblioteca del Monestir de Montserrat.
LLOPIS, N., THOMAS, J.M. (1953). "Estudio hidrogeológico de la vertiente meridional de Montserrat (provincia de Barcelona). Speleon, t. IV nº(3-4), 121-192. Oviedo.
MAHEU, J. (1912). Exploration et flore souterraine des cavernes de Catalogne et des iles Baléares. Spelunca, 67, 108 pp. Paris.
MARTI Y CANTÓ, J. (1856). Mes lírico a María o los Cancioneros de Montserrat
MARTI Y CANTÓ, J. (1868). Historia de la Imagen y Santuario de Ntra. Sra. de Montserrat y viaje pintoresco a sus cuevas subterráneas 4ª edi. 256 pp. Imp. de el Porvenir de la Viuda Bassas. Barcelona. 5ª edi. (1877), Juan Roca y Bros, 254 pp. Barcelona.
MARTÍ HENNEBERG, J. (1994). L'Excursionisme científic i la seva contribució a les ciències naturals i a la geografia. Ed. Alta Fulla, 168 pp. Barcelona.
MIÑARRO, JM.; ROVIRA, J.; VICTORIA, JM. (1976). "Indice de topografias catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya". Espeleosie, 19: 5-52. Barcelona.
MASATS I LLOVER, J. (1995, 3ª edi.). En Mansuet Boxó. Entre la llegenda i la història. Ed. L’Autor, pp. 140. Castellbell i El Vilar. (1ª edi. 1989)
MIRET PÉREZ, F. (1996). “Topografias de la Cova del Salnitre – 1790/1988”. Btin. Museo Andaluz de la Espeleología, 10: 7-13. Granada.
MIRET PÉREZ, F. (2002). Monserrate Subterránea, 1852 (Ciento cincuenta aniversario de su publicación). Bol. Museo Andaluz de la Espeleología, 14, 3-10. Granada.
MIRET, F. (2003). Monserrate Subterránea, EspeleoCat, 1, 12-14. FCE. Barcelona.
MONTAÑA, Pedro Pablo, REMART, Francisco. (1790). Planos y vistas de Montserrate. Àlbum de dibuixos. Biblioteca del Monestir de Montserrat.
MOR BENEDITO, J. (1974). "Bibliografía espeleológica y geológica de Montserrat. Addenda al Catàleg Espeleològic de Montserrat. Operació Montserrat-71". Speleon, 21: 147-156. Barcelona.
MUNTADAS, M. (1867). Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, ó lo que fué hasta su destrucción el año 1811, lo que es desde su destrucción y lo que será en adelante. Imprenta de D. Pablo Roca, á cargo de D. Luis Roca, 512 pp. Manresa.
RODÓN I CARRERAS, G. (1970). "Reflexiones sobre la espeleología en Cataluña dentro de una perspectiva histórica". Comunicaciones del primer congreso nacional de espeleología: 235-237. Barcelona
RODÓN I CARRERAS, G. (1971). "El manuscrito del Padre Gerard Joana (1769-1841)". Geo y Bio Karst, 30: 21-28. Barcelona
RODÓN I CARRERAS, G. (1971). "El manuscrito del Padre Gerard Joana (1769-1841)". 1ª parte. Cordada, 174, 32-36. Barcelona
RODÓN I CARRERAS, G. (1972). "El manuscrito del Padre Gerard Joana (1769-1841)". 2ª parte. Cordada, 175, 39-42. Barcelona.
SERRADELL, B. (1909). "L'avenc dels Pouetons de les Agulles a la montanya de Montserrat (terme del Bruc). Sota Terra, 117-167. Barcelona.
SIRE-UEC. (1969). "Les Coves del Salnitre". Bol.Inf. SIRE (1-2). Barcelona.
SOLA, M. (1852). Montserrate Subterránea. 128 pp. Im. Hispana de Vicente Castaños. Barcelona
ULLASTRE MARTORELL, J. (1971). "Ensayo bibliográfico de la espeleología en Cataluña". Speleon, 18: 101-153. Barcelona.
ULLASTRE MARTORELL, J. (1974). Relación crítica y descriptiva de los antecedentes bibliográficos sobre la espeleología de la Zona 5. Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona II, 11-42. Barcelona.
ZAMORA, Francisco de. Diversos manuscrits. Biblioteca del Palacio Real de Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada