Calendari Catalá pera l'any 1898
La baxada a un avench / Un espeleologista: 125-130 p., 147x81 mm
(Anònim) Norbert Font i Sagué
Ed. Joan Bta. Batlle. L'Arxiu. Barcelona
L'anònim espeleologista que no firma aquest article també és un espeleòleg, encara que a l'època ell no ho sabes. Doncs sí, és Norbert Font i Sagué que fou un, el numero u, el primer i l'únic espeleòleg del nostre país fins a l'any 1907.
Quan Font publicà aquest text ja havia baixat a l'avenc de Can Sadurní (1897) penjant, lligat a la corda amb un travesser.
Font, com bon divulgador, havia fet servir els periòdics i les publicacions científiques i excursionistes per a donar a conèixer la nova ciència, l'espeleologia.
Provà també amb aquest almanac literari, per a explicar el que és l'espeleologia, utilitzant un llenguatge més proper i popular, també divertit, a un public que no es va deixar engrescar gaire.
Posteriorment, fins i tot desprès de fer les importants exploracions als avencs del Bruc i la Ferla, no aconseguí trobar un segon espeleòleg, només ho acompanyaven circumstancialment, com ell mateix ho explica a aquest article.
Però Font continuà insistint, i quan ja feia anys que havia plegat les escales, fent servir les seves classes com professor de geologia, convencé a M. Faura i altres companys per a que agafessin el seu numero i els immediatament següents.
Ressenya a aquest bloc: enllaç 1
Ressenya a Espeleobloc: enllaç 2
Ressenya a Espeleobloc: enllaç 3
LA BAXADA A UN AVENCH
La espeleología á més de les ventatges y beneficis que induptablement pot reportar á la agricultura y ciencies en general, y dels perills y contratemps que pot ocasionar als qui s' hi dediquen, conté també un atractíu que arriba á ferse irresistible y es causa de que se presencien un sens fí de escenes y se prenga part en epissodis que alegran y distreuen.
— 126 — No vull citar aquí los cassos en que m' he vist obligat á entrar tot sol en algunes cavernes davant la negativa absoluta dels guíes en acompanyarme sota terra. ¿De qué prové aquest escrúpol infantil, per no dir ridícol? ¿Perqué un home jove, valent, acostumat á Iluytar ab les forces que la naturalesa exerceix sobre la crostra de la terra, té por de ficarse en cavitats hon regna la tranquilitat més complerta, lo silenci de la mort, interromput sols pel degotall de les estalagtites? La superstició, aquesta es la única causa; sembla que l' home se recorde encara de quan les cavernes naturals eran hostatge de feres y d' éssers qui ab tot y haver sigut predecessors seus, verdaders representants del Homo sapiens, Ilur manera de viure y vestir exagerats per una imaginació poch educada los feya semblar altra cosa de lo que eran, y d' aquí s' originaren les bruxes, bruxots, encantats y demés de la familia, los quals en opinió de la gent senzilla seguexen habitant aquells llochs. Y d' açó prové lo nom d' aquests, puix unes vegades se les anomena Coya dels Encantats (Sant Quirse de Besora) Coya del Diable (Montserrat,) Copa dels Encantats (Terrades,) Cataus dels Encantats (Lladó,) Cova de les Encantades (Cabrera de Mataró,) etc. etc. y altres cops ab lo no menys significadu nom de Fou; no obstant moltes d' aquestes denominacions foren cambiades pel Cristianisme y perçó se troban tantes coves de la Verge y dels Sants, com poden veures en lo Catálech Espeleológich. Avuy sols desitjo explicar los epissodis que tenen lloch en la baxada de un avench. A la que arribéu al poble ab lo bagatge de cordes, escales y altres coses per l' estil, ja cridáu la atenció de tothom; uns diuen si hi anéu per agá, altres si per alió, y la majoría vos prenen per un saltimbanquis ó gignasta que voléu donar una funció á la plaça lo diumenge á la tarda. Quan ho teniu tot descarregat y estéu aposentat al Hostal, necessariament heu de manifestar lo vostre obgecte de baxar al avench tal ó qual; ¿baxar al avench? ¡qué havéu dit sant cristiál Aquella bona gent començan per guaytarvos de cap á peus creyent que los ,enganyáu ó teniu lo cap fora de lloch, peró al veure la
— 127 — vostra formalitat y decisió acaban per convéncers, y al cap de un quart ja tot lo poble, desde los vells fins á la canalla, sab perque hi havéu anat, lo que voléu fer y dexar de fer, si sou aló 6 una altra cosa; y allavors començan á escalfarse les imaginacions, al voler saber ,verqué baxéu als avenchs, los uns diuen que es per buscarhi mines d' or plata, altres per traure un tresor que hi ha amagat del temps dels moros, altres que busquéu un Iloch hon amagarhi armes per una revolució ó alçament que vindrá aviat, y axís per l' estil van fantasiant sense endevinar lo vostre fi y sense que sospiten, ni de Iluny, que un fá un gran gasto y s' exposa á trencarse la carcanada pera beneficiarlos, potser, á ells matexos. La gent del camp, arrelada al seu trog, sens altre ideal que treballar del dematí al vespre pera guanyar una pesseta ab que comprar pá, no comprenen lo desinterés de la ciencia, y se creuen que si vos exposáu es pel vostre profit. Açó passa pel poble; mentrestant en l' hostal començan á reclutar gent perque vos ajuden pagantlos lo correspenent jornal, peró açó no es tan fácil corn á primera vista sembla; lo distingit explorador francés M. Martel cita algunscassos en que ni ab diners ni ab rés del mon volgueren ajudarlo á baxar á un avench. No crech que açó nos passe á Catalunya puix lo nostre poble es sens dupte lo menys supersticiós d' Espanya; de gent pera ajudarvos.,á baxar desde dalt ne trobaréu tanta com vulláu, peró en tractantse de ferlos baxar també á ells, ja no es tan fácil. La major part s' hi negan rodonament y algún que altre s' atreveix á dir que al derrera vostre no 'Is fará cap por baxarhi, lo qual es causa de que molt:; digan lo mateix:—al seu derrera també hi vindré jo.—La qüestió, per lo vist, es no ser lo primer, donchs si á dintre hi ha alguna rala cosa.... Y la bona gent no veuen que nos guardarém ben bé de fernhi baxar cap, al davant puix la falta d' experiencia y lo no saber manejar los instruments podría ser causa de tristes conseqüencies que se poden evitar molt bé; ademés lo fons del avench, encara que estiga obstruit, moltes vegades pot donar lloch á observacions ó treballs que sols pot fer un inteli-
128 — gent, y si ab la descenció d' aquest n' hi ha prou ¿perqué molestar á un altre? Per fí ja ho teníu tot arreglat y vos poséu en marxa ab lo bagatge y los hómens, en mitg de la admiració dels uns, les burles dels altres y les rialletes dels més; los hómens que havéu llogat se donan tanta importancia com poden, sembla talment que vajan á conquistar un nou mon, y á cada pás se senten frases com aquestes:—Qué no vols venir? ¡Mira que aném á baxar al infern!—Si trobas cap bruxa pórtala per mostra.—Noy, emportaten alló per un si per cás.—Sobre tot lo fil, no fos cás que te perdesseslSi hi trobas quelcom de bó, nos ho partirém. Y axis per lo estil anéu fent lo vostre camí. Al arribar á la boca del avench vé la feyna tant per lo explorador corn pels treballadors, aquell donant ordres y aquests executantles; s' han de desplegar les escales y cordes, tallar un pí y algunes branques, traure les roques sotsmogudes de la boca del avench, sondejar la fondaria d' aquest si no se sab, examinar lo barómetre pera saber la seva altura sobre lo nivell del mar y lo termómetre pera comparar la diferencia de temperatura entre l' exterior y lo interior, y un altre sens fí de coses y cosetes y observacions y notes que emplean molt temps, devegades hores, peró que no se poden dexar, donchs espeleologista ha de tenir sempre present que lo més petit descuyt pot ser causa de conseqüencies terribles. Quan ja tot está ab ordre, després d' havervos cambiat la roba, vestintvos interiorment de llana, y d' haver menjat sóbriament y begut una bona copa de rom, donéu les derreres disposicions posant los hómens á les ordres de un company vostre qui situat á la boca matexa del avench trameterá á aquel] les ordres que vos li donaréu tot baxant. En les descencions que he fet fins ara, he seguit lo método adoptat per M. Marte] després de una (larga experiencia; se agafa un tronch de uns tres pams de llargada, al mitg s' hi Iliga la corda, vos hi assentáu cama ací, cama enllá, y pzra més seguretat uniu en certa manera ab lo vostre cós la corda que vos passa pel davant, mijançant una cordeta 6
129 — corretja Iligada á manera de banda. Un crit de—alerta, avall á poch á poch,—posa en moviment á aquells hómens y començáu á baxar pausadament entre la admiració dels curiosos; si l' avench es estret heu de cridar—alto--á cada moment ja pera traure les pedres despreses que hi há en los rellexos les quals podrían caure dessobre, ja pera desembullar la escala ó corda que havéu tirat per passa-má, ja pera encendre lo llum y examinar la naturalesa geológica ó les erosions de la roca; á mida que vos anéu esfonzant, la claror se va fent més feble, la boca del avench se va extrenyent y los hómens qui trauen lo cap per dalt se van empetitint; si la cavitat s' axampla s' encén lo magnesium lo qual produheix un efecte tantástich, donchs la vostra sombra, aislada, penjant en la negror del abím, se progecta y llengoteja per les parets. A la fí toquéu á terra; un estrident crit de—alto—ressona per aquelles cavitats que fins aleshores no havían sentit veu humana; en aquestes descencions convé portar teléfono pera posarse en comunicació ab l' exterior, y aquesta conveniencia es de necessitat absoluta quan se tracta de baxar á avenchs de 70 á too metres de profunditat, puix en aquests cassos los vostres crits no son entesos desde dalt. Un cop deslligat de les cordes examináu detingudament lo lloch hon vos heu parat; allavors poden succehir tres cas- sos: que l' avench estiga embossat ó obstruit, y que en lo seu fons hi haja ó una galería lateral ó un altre avench. En lo primer cas aviat havéu acabat la feyna sense necessitat de que haja de baxar ningú rnés, á menys que vulláu fer alguna excavació en busca de obgectes d' alties époques, lo qual pot donar molt bons resultats per la arqueología; si no es axis, un cop fetes les observacions necessaries vos tornáu á assentar sobre lo bastó, féu un crit de—amunt—y en menys rato del empleat en baxar tornáu á veure la Ilum del sol. En lo segón cás, quan avench té comunicació ab alguna altra cavitat 6 galería (que es lo més comú) no es prudent internarshi un tot sol y allavors s' ha de fer baxar á un ó dos companys pera explorar aquella coya, y ab açó devegades s' hi passan moltes hores segons sía la seva im-
— 130 — portancia. Lo tercer cas es lo més perillós y exigeix molt més temps, donchs s' han de baxar escales, cordes, y lo més difícil de trobar, uns quants hómens qui han d' ajudarvos á baxar al se'gón avench, quedantse ells en lo primer, de- vegades per algunes hores, lo qual es un estat violent que molt pochs volen tolerar. En qualsevol d' aquests tres cassos, peró especialment en los derrers, al tornar á aparéxer per la boca del avench sou obgecte de mil preguntes y per poch que engrandíu los detalls y epissodís que havéu vist y passat, la vostra figura s' engrandeix als ulls de aquella senzilla gent, tot lo poble ne parla y no 'n faltan més de quatre á quí los reca no haverhi baxat també á fi de poder explicar als altres lo que haguessen vist, multiplicantho tot com es de suposar. Si la exploració no ha donat cap resultat positíu pel poble ó comarca, quan tornéu á marxar aquella gent comenta lo fet á la seva manera, y lo menys que poden fer es dir:—rés, cosa de gustos!—sense que comprengan que en la llibreta de notes hi portéu potser apuntacions ó planos de gran interés per la ciencia.
UN ESPELEOLOGISTA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada