dilluns, 23 de novembre de 2009

L'Avenc i l'Espirall de l'Avenc


Aquest escrit de Norbert Font i Sagué, on es descriu l'exploració de l'Avenc i de l'Espirall de l'Avenc al terme de Subirats, va quedar fora de les bibliografies de Font publicades per M. Faura i Sans al butlletí de la Real Sociedad Española de Historia Natural (Madrid, 1910: 245-258) i a la revisió i ampliació del Curs de Geologia dinàmica i estratigrafia aplicada a Catalunya (1926. Bibliografia completa: 363-370), obra que edità per primera vegada Font l'any 1905.







L'Avenc figura al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897) amb el número 187. L'Espirall no figura.
No crec que l'omissió fos provocada per la fulgurant entrada de l'escrit. Encara que aquest no ha tornat a aparèixer a l'òrbita espeleològica dels diferents articles i catàlegs que s'han fet de la zona.



La Renaixensa. Diari de Catalunya

Barcelona, divendres, 29 d'octubre de 1897, núm. 7245 (Any XXVII) 1527-1530


SOTA TERRA

ESCURSIÓ ESPELEOLÓGICA Á LAS SERRAS DE CA'N ROS

En la desgraciada Espanya, totas las empresas en bé de la ciencia ó en bé dels particulars, no poden comptar ab cap mena de protecció per part del gobern central, y gracias encara que las Diputacions s'hi interessin una mica ab tot y els migrats recursos ab que comptan. Ben al revés de lo que passa a Alemanya y Fransa hont, referintnons sols a la Espeleología, M. Martel es subvencionat espléndidament. Pero no cal desanimarse, puig lo que no's puga fer ab un any procurarém ferho ab dos ó tres, y ademés tením la sort de que la Diputació de Barcelona es sens dubte entre totes las d'Espanya, la que més s'interessa per totas las cuestions ó problemas que pugan resultar en benefici del Comú. Donats aquestos antecedents, no dupto que'l dia que sabrá'ls nostres travalls y resultats práctichs y positius ja obtinguts, y'l gran nombre del que's poden obtindre, sobretot en favor de la agricultura, aquest 'ns concedirá una subvenció pera poguer comprar material apropósit é instruments per a fer las observacions. Quan será aixó no ho sé, pero 'm crech que travallant ab constancia podrém conseguirho aviat.

No obstant y la falta de material apropósit y de tota protecció tant oficial com particular, podém estar satisfets dels travalls é investigacions fets durant los tres mesos d'istiu, puig s'han recullit molts datos interessants per la ciencia espeleológica catalana y está ja preparat lo terreno para 'l dia en que poguém comptar ab aquell.

Ademés de las escursions ja descritas en articles anteriors n'he fetas moltas altras d'interessants que ja aniré publicant, especialment á la Bancó, Barbotas y singles de Bertí y 'l resultat de totas las verificadas en lo Plá d'Ardenya y serras de Vallirana que 's publicará ab lo títol "Teoría de la font d'Armena. (Vallirana)". Aquesta será interessant per la importancia y trascendencia del descubriment, anant també acompanyada d'un plano.

Avuy sols pretench ressenyar una esploració aislada deixant las anteriors para millor ocasió. A primers de Septembre, trobantme á San Sadurní de Noya, vaig anar junt ab lo distinguit agricultor é intim amich meu en March Mir á las serras de "Ca'n Ros", terme de Subirats, á fí d'inspeccionar l'Avench, l'Espirall del Avench y una rocassa que ressona al passarhi per sobre. Respecte al Avench, me digué 'l senyor Mir que entre 'ls papers dels seus antepassats hi havia trobat la relació, feta per un d'ells, d'una exploració al esmentat avench. Diu que hi trobaren unas grans salas y que sentires un soroll d'aygua que 'ls espantá y 'ls recular; pero avans volgué enjegar la pistola de pedra que portava y á la seva detonació aparegué un núvol de grossas ratas pinyadas que 'ls feu fuguir més que depressa. Avans d'admetre com á certs tots los detalls d'exploracions de covas fets per gent del poble ó poch acostumada als fenómens y maravellas de sota terra, s'ha d'anar ab molt cuydado, rebutjant sempre las exageracions fillas d'una imaginació calenta.

L'antepassat del senyor Mir, crech qu' era 'l besavi, diu que sentí una forta remor d'aygua. No vull negar aquest fet perque no tinch datos, pero crech més probable que dita remor fou produhida per l'aleteig de las numerosas ratas pinyadas que després vegeren, puig realment quan aquestes son en gran número y poden volar lliurament per una gran cavitat, produheixen una remor sorda que s'assembla molt á una llunyana corrent d'aygua.

Lo que crech molt cert es lo que diu lo besavi del Sr. Mir, que pogué ficarse molt endintre terra trobant grans cavitats; pero avuy dis es impossible fer lo mateix. Ab en March Mir examinarem detingudament tots los recons de la gran caverna que avuy forma l'avench, pero fou inútil, tot está tapat per una verdadera inundació de roques arrastradas sens dupte per un petit torrent que passa á dos metros de la boca. Desde 'l moment que s'hi engolía una massa tan gran d'aygua com suposa l'arrastre de tantas pedras, algunas d'ellas molt grossas, es induptable un comunicació interior. La veu popular ho creu també aixís, y, pera demostraho, diu que una vegada uns cassadors furonaren lo fons del avench hont se 'ls havia amagat un conill pero la fora no torná á sortir, trobantla al cap d'uns quants días vora Ca'n Pinya, ó sia al peu de la montanya en qual cim s'obra l'avench.

Desembrossar lo fons d'aquest a fí de buscar las galerías que sens dupte hi ha, seria potser una empresa una mica costosa per lo que 'l senyor March Mir se proposá y crech que á horas d'ara ja ho haurá realisat, abocar altra vegada dintre de l'avench lo torrent que, com he dit, passa á dos metros de la seva boca. Aixó será una obra de no res y en cambi por donarnos molta llum y fins reportar utilitats per l'agricultura; donchs una de dos: o bé l'aygua seguirá las galerias interiors y, no trobant dificultats, sortirá defora per un costat o altre, o bé trobara grans cavernas que' s veura obligada a omplenar.

En lo primer cas sabrém desseguida la existencia de la suposada comunicació y será més práctich intentar un desembossament; pero en lo segon cas potser passarán alguns anys sense sapiguer ahont va l'aygua que las grans plujas abocarán dintre l'avench, fins que un cop plenas las cavitats interiors comensarán á rajar, potser regularisades per un sifó, produhin una font que será de tanta més durada quant més grans sían los dipósits interiors. No cal dir la importancia que aixó tindrá pels terrenos situats en las vessants de las serras de Ca'n Ros y Subirats. Prou be las sap lo propietari en March Mir.

Després del avench anárem cap al espirall del avench, puig per més que'l senyor Mir me digué qu' era un forat sense gayre importancia, lo seu nom me cridá l'atenció per la senzilla rahó de que crech que 'ls noms posats pel poble tenen alguna relació ó altra ab la cosa significada, si be pot succehir que la relació ó fonament que' ls hi doná nom, avuy dia ja no existeixi ó sia desconeguda. Lo trobarse dit forat vora l'anterior avench y l'anomenarse espirall del avench, me feu sospitar que potser trobaría alguna comunicació entre' ls dos, pero no fou aixís per desgracia.

La entrada del espirall está formada per un forat de mitj metro escás de diámetro per dos de fondaria. No teníam noticia de que may s'hi hagués ficat ningú pera esplorarlo; sols sabíam que moltas vegades los conills, al véures perseguits d'aprop pels gossos, s'hi tiraven y que si s'hi baixava la fora al cap d'un rato, aquells tornaven á sortir fent un bot.

No cal dir que al sapiguer aquest dato jo vaig perdre la esperansa de trobar comunicacions importants, pero ab tot, després d'alleugerirme de roba, vaig saltar al fons trobant lo de sempre, un grandiós cono de pedras qual cúspide corresponía á la boca d'entrada; encés lo llum, vaig comensar a baixar, y, vegent una petita galería á la má esquerra, m'hi fico de genollons, puig no podia d'altra manera y, despreés de seguir uns cuatre metros en semblant posició que fou per mí una verdadera penitencia, donchs, la roca de terra estava verdaderament erissada d'estalagmitas del tamany d'un sigró las quals me feyan malbé 'ls genolls, me trobo que la galeria s'estreny quedant reduhida á una esquerda de mitj pam. A la entrada de aquesta hi havia uns quants ossos que pertanyían, segons les pessas dentarias, á una guineu y á un conill. Al peu d'aquell cono de pedras vaig divisar un altre forat lo qual me portá á una galería més ampla que la anterior, pero de molt poca fondária també, la qual termina ab un petit aixamplament tot revestit d'estalagtitas y complertament obstruhit per las pedras que hi han rodolat desde la boca.

Deduccions: 1ª La formació del Avench de ca'n Ros y del Espirall del avench s'esplica per l'ensorrament de las voltas de duas cavitats interiors, sense'l qual haurían passat desapercebudas, com hi passan avuy las que sens dupte hi ha en aquell macís creteri tan dislocat y tan poch resistent á las erosions de la naturalesa.

2ª Crech molt probable la prolongació del Avench per l'interior de la montanya y fins la seva comunicació ab l'Espirall. Potser d'aquí un quant temps, quan s'haja vist lo curs de l'aygua que s'abocará al Avench, podré donar datos mes precisos y deduccions de més importancia.

En la mateixa montanya de ca'n Ros, y prop la Masía d'aquest nom, se troba la rocassa que, com ja he dit, ressona la passarhi per sobre. Ab en March Mir la picárem en diferents llochs convencentnos de que l'estensió que ressona es molt petita y de que la cavitat, en cas d'existir, no's troba á gayre profunditat. Y dich en cas d'existir, ouig aixís podría trobarse allí una gran caverna com un petit espay vuyt entre roca y roca. A fí de sortir de duptes, en March Mir me prometé que la faría foradar y que en cas de trobarhi una caverna de regulars dimensions la convertería en cisterna, lo qual resultaría sumament beneficiós per la masía, puig en temps de sequedat quasi no tenen aygua per abeurar lo bestiar.

Dona gust tractar ab propietaris com lo senyor March Mir, que 's mostran entussiastas y protectors decidits de tot lo que puga resultar en benefici de las ciencias ó de las arts y que en lo que depén d'ells no escatiman rés pera arribar á un resultat del que potser no serán ells los beneficiats. Si tots los nostras propietaris y pagesos ho fessen aixís, podrían ferse esploracions y obtenirse resultats sumament beneficiosos per ells mateixos. Pero consti que si no 's fa es per culpa seva, puig los socis del Centre Excursionista, aficionats á la Espeleologia, están disposats a travallar sense que 'ls mogui 'l lucro, sino l'amor á la ciencia y al próxim. (sic)

N. Font y Sagué



A EspeleoSie, 13 (1972: 83-87) a un article de Xavier Tomás i Corretgé, aquest publica la topografia i la fitxa de l'Avenc amb la col·laboració de Anna Casas, Iñaqui Yagüe i altres amics del GE Pedraforca de Barcelona. Aquestes dades són les que han anat sortint a posteriors catàlegs.


Tomás i col·laboradors recullen el mateix topònim de la caverna que Font, L'Avenc, sense apel·latius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada